Balban: diferència entre les revisions

[[Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah]]. La situació no era molt bona. Els mongols havien ocupar [[Lahore]] el [[1241]] i pel mateix temps el governador de [[Multan]] Kabir Khan (Izz al-Din Kabir Khan-i-Ayaz) s'havia fet independent i havia ocupat [[Uchch]] i el va succeir vers [[1241]] el seu fill Tadj al-Din Abu Bakr-i-Ayaz. Per aquell temps Saif al-Din Hassan Karlugh, un [[karlugh]] (un grup turc emparentat als [[karluks]]) antic lloctinent de [[Djalal al-Din Manguberti]] [[Khwarizmshah]] va atacar Multan, però fou refusat a les portes de la ciutat i en acostar-se els mongols es va haver de retirar cap al [[Sind Inferior]]. Tadj al-Din Abu Bakr-i-Ayaz va reclamar l'ajut de Delhi.

 

 

El [[1247]] Balban va haver de fer campanya contra el [[zamindar]] hindú del [[Doab]] i va conquerir la fortalesa de Talindah al districte de [[Kanauj]]. Després va lluitar contra els rajputs dirigits per un cap anomenat Dulka va Mulka que dominava el territori entre el [[Jumma]] i [[Kalinjar]], al que va derrotar i expulsar. Contra el sectaris [[kahtiriya]] que dominaven [[Badaun]] i [[Sambhal]] va haver de fer dues campanyes i va dominar tanmateix les tribus dels [[jaralis]] i [[datolis]]. Tots aquestos èxits no van aconseguir consolidar el sultanat i foren necessàries campanyes anuals a la zona del Jumma. El [[1249]] Balban va atacar [[Ranthambor]] i el [[Mewat]] sense èxit i tots els intents posteriors per sotmetre als [[rajputs]] van fracassar. Les expedicions contra els [[meos]], dirigits per rajputs, van suposar grans matances però sense aconseguir la submissió total. Per aquest temps Kishlu Khan fou autoritzat a apoderar-se de Multan i unir-la al seu govern, cosa que va aconseguir però se li va imposar la condició d'abandonar Nagau o Nagaw si bé finalment només va complir aquesta obligació per la força; el [[1249]] Saif al-Din Hassan Karlugh va retornar i es va apoderar de Multan però no la va poder conservar gaire temps, ja que poc després era ocupada per Shir Khan, el virrei de Lahore i Bhatinda, que també el va desposseir d'Uchch, segurament sota ordes de Balban. Kishlu va rebre en compensació el govern de Badaun però descontent es va passar a la facció de la cort oposada a Balban. Aquest, per resoldre els enfrontaments entre faccions d'amirs i maliks va imposar una forta disciplina i una gran austeritat; la prosternació davant el sultà va esdevenir obligatòria i la seva figura era considerada l'ombra de Déu a la terra; els nobles més perillosos foren assassinats.