Púding: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -1ª edició +1a edició |
Traducció del anglès d'un article "Sussex pond pudding" |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Christmas pudding.JPG|thumb|200px|Púding de Nadal típic anglès.]]
Un '''púding''' (de l'anglès, ''pudding'') és un tipus de pastís tou i humit, a mig camí entre un cóc i un flam, d'origen el [[Regne Unit]] però que és molt present també a altres llocs que els anglesos varen colonitzar, com ara l'[[Índia]] o [[Menorca]]. A la [[cuina dels Països Catalans]] entra i és present sobretot per via de [[cuina de Menorca|Menorca]], on els púdings són descrits per Pedro Ballester<ref>''De re cibaria'' (1a edició a Maó al 1923). Sisena edició: Barcelona, 1995, Ed.Ingoprint. ISBN 84-920610-1-4</ref> i on encara es fan sovint púdings dolços sobretot per aprofitar les restes de [[pa]], [[galetes d'Alaior|galetes]], [[coca bamba|coques bamba]] i altres productes que queden durs o que simplement sobren d'altres dies. A Menorca alguns dels púdings més típics es fan amb [[brossat]] de l'illa,<ref name="pudingmen">''Menorca. Gastronomia i cuina'', pàg. 143. Xim Fuster i Manel Gómez. Trialgle Postals, Sant Lluís (Menorca), 2005. ISBN 84-8478-187-9</ref> o amb patata (amb [[ametlla]] o sense),<ref name=pudingmen/> o bé és el dit "d'ensaïmada"<ref name=pudingmen/> (en realitat, d'[[ensaïmada]] o més sovint de [[coca bamba]], per aprofitar les que queden dures, sobretot després de festes), però també se'n fan d'altres amb [[ou (aliment)|ou]]s,<ref name=pudingmen/> llet, sucre, etc. És molt típic, a Menorca, decorar-los amb panses i pinyons.
Al [[Regne Unit]] de manera informal, els púdings són postres. La paraula ha passat al català per a referir-se a un pastís dolç o salat amb una consistència determinada.
Lloc d'origen Regne Unit
El “Sussex pond” és un púding tradicional del sud-est d'[[Anglaterra]], del comtat de [[Sussex]], que es prepara amb una pasta feta amb [[sèu]], recobrint una llimona sencera, coberta amb mantega i sucre. Té una cocció molt lenta, o bé bullit o al [[[[Cocció al vapor|vapor]]]], que dura unes quantes hores.
És un púding documentat per primera vegada en un llibre de Hannah Woolley del 1672, The Queen-Like Closet. Woolley (també escrit Wolley – 1622 – c.1675) era un escriptor anglès que va publicar alguns dels primers llibres sobre l'administració de la llar, i va ser probablement la primera persona que es va guanyar la vida fent això.
Aquest púding alimentós i dens ha passat de moda en els últims anys a causa de la consciència de la salut i de dieta, encara que el xef britànic Heston Blumenthal està tractant de ressuscitar aquest tipus de cuina tradicional.
Preparació
Els seus ingredients de farciment van creant, durant la cocció, una salsa [[Caramel·lització|caramel·litzada]] que, en tallar el púding, corre sobre el plat i forma una mena de “bassa” (“pond”). Després de la cocció llarga la pela de llimona amb la barreja de mantega i sucre queda com [[Melmelada|melmelada]].
Les receptes més autèntiques exigeixen sèu de vedella per a la cocció de la pasta però es pot substituir per margarina o mantega freda amb resultats similars.
Les millors llimones per utilitzar en aquest púding són les que són primes de pell, sucoses i que no han estat encerades.
Història
El sèu és essencial en diversos plats tradicionals britànics. La pasta feta amb sèu és suau en contrast amb la pasta brisa, que és més cruixent. És ideal per a certs plats dolços i salats. El sèu és el més àmpliament utilitzat en postres dolces tradicionals. Altres dos exemples són “Jam roly-poly” i “Spotted Dick”.
Trobem el primer registre d'una recepta per a “Sussex Pond” púding a Hannah Woolley The Queen-Like Closet (1672). Woolley suggereix que es recobreixi tota una poma en el púding.
El primer ús registrat d'una versió en què s’utilitzava una llimona sencera va ser de Jane Grigson “l'Alimentació anglesa” (1974).
En la seva Història de l'alimentació anglesa, Clarissa Dickson Wright descriu el púding que exigeix "un considerable talent per fer", com que el cuiner ha de ratllar la llimona "perquè els seus sabors esclaten mentre s'està cuinant." S'observa també que un comerciant de Sussex, Thomas Turner, va registrar en el seu diari de la dècada de 1750 i 1760 que menjava variants tals com el púding “pond” de panses i púding de sèu de pruna.
== Vegeu també ==
| |||