Barberà del Vallès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 25:
== Geografia ==
Situat a la plana del Vallès, una antiga vall geogràfica, més exactament Barberà està situada entre el llindar del [[riu Ripoll]] i del [[riu Sec (Vallès Occidental)|riu Sec]], la qual cosa provoca un clima suau amb l'única incidència de possibles boires matinals a diverses èpoques de l'any.▼
▲Situat a la plana del Vallès, una antiga vall geogràfica, més exactament Barberà està situada entre el llindar del [[riu Ripoll]] i del [[riu Sec (Vallès Occidental)|riu Sec]].
== Història ==
Linha 34 ⟶ 32:
La ciutat va ésser fundada com a urb [[Antiga Roma|romana]]. El nom de Barberà apareix documentat per primera vegada el [[985]] en un text del [[monestir de Sant Cugat]], on s'indiquen algunes propietats, concretament un [[alou]].
Cap a l'any [[1005]], el testament del vescomte Guitard, parent de [[Borrell II]], que parla del [[Castell de Barberà del Vallès|castell de Barberà]], divideix la propietat entre la seu de Barcelona i la basílica barcelonina de
Com totes les fortaleses del país, el castell pertanyia al comte de Barcelona; la propietat del castell va passar als Ribes, més tard als Montcada i, finalment, el [[1599]] [[Felip III de Castella|Felip III]] la
=== Edat Moderna ===
Linha 44 ⟶ 41:
El 1750 es van construir en un sol costat del camí ral casetes en filera que apareixen documentades com l'Hostal Nou i les casetes el [[1782]] i com l'Hostal Nou i el carrer el 1796.
El segon nucli urbà va ser Can Gorgs - Eixamplament, entorn de l'actual estació de ferrocarril, i com altres poblacions veïnes es va convertir en lloc d'[[estiueig]]. Durant els segles XVII, XVIII i XIX, Barberà va ser sovint un lloc d'allotjament i d'aprovisionament per a tropes de diferents bàndols de les guerres que es van produir (de Successió, de la Guerra del Francès, etc.).
=== Edat Contemporània ===
Linha 51 ⟶ 48:
A mitjan segle XIX, a més de la carretera nacional, també la línia de ferrocarril a Sabadell travessava Barberà.
Barberà durant la [[Guerra Civil Espanyola]] es va mantenir fidel a la República fins al dia [[26 de febrer]] de [[1939]] quan un petit exèrcit
L'any [[1959]], el barri de
La població continuava creixent, ja que anaven arribant immigrants espanyols per treballar a les terres, en els molins de paper o en la incipient indústria sabadellenca.
Linha 67 ⟶ 64:
== Monuments ==
Cal remarcar a '''Barberà del Vallès''' l'església d'estil [[Art romànic|romànic]] que fou construïda a principis del [[segle XI]] en honor de [[Santa Maria de Barberà|Santa Maria]], i que conserva fins i tot els frescos originals del segle XII. Església d'estil [[Art romànic|romànic]] és reconeguda i declarada com a [[monument artístic d'interès nacional]].
== Demografia ==
Linha 126 ⟶ 123:
| [[1999]]-[[2003]] || [[José Antonio Robles]] || [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=E20A14 align="center" |
|-
| [[2003]]-[[2007]] || [[José Antonio Robles]] (2003
|-
| [[2007]]-[[2011]] || [[Ana del Frago Barés]] || [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=E20A14 align="center" |
Linha 132 ⟶ 129:
| [[2011]]-[[2015]] || [[Ana del Frago Barés]] || [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=E20A14 align="center" |
|-
| [[2015]]-
|}
== Economia ==
L'agricultura es va començar a substituir ràpidament, primer
== Comunicacions ==
Es pot arribar a Barberà per l'autopista [[AP-7]], que està situada a la part sud de la vila, connectant a aquesta alçada amb la [[C-58]] que va de [[Barcelona]] a [[Terrassa]], i per la carretera [[N-150]], que travessa el municipi, així com per la carretera Santiga, entrant per la ronda de Santa Maria.
Per ferrocarril disposa d'estació de [[Renfe Operadora]], línia Barcelona-Terrassa-Manresa.
== Serveis ==
El principal centre d'oci de la població jove se situen entorn del centre de la ciutat, entorn les Carpes, així com del sector d'Oci Baricentre, juntament amb el [[Parc Central del Vallès]].
Barberà també és una ciutat oberta al teatre, sent reconeguda com a tal per la [[Generalitat de Catalunya]]. Conseqüència i prova d'això és el seu nou teatre, que va suposar una despesa d'1.875.000 € de l'època, anomenat "La Cooperativa", construït amb un estil arquitectònic modern, d'ampli aforament, d'acord amb la ciutat actual.
| |||