Diferència entre revisions de la pàgina «Barberà del Vallès»

cap resum d'edició
 
== Geografia ==
Situat a la plana del Vallès, una antiga vall geogràfica, més exactament Barberà està situada entre el llindar del [[riu Ripoll]] i del [[riu Sec (Vallès Occidental)|riu Sec]], la qual cosa provoca un clima suau amb l'única incidència de possibles boires matinals a diverses èpoques de l'any.
 
Situat a la plana del Vallès, una antiga vall geogràfica, més exactament Barberà està situada entre el llindar del [[riu Ripoll]] i del [[riu Sec (Vallès Occidental)|riu Sec]].
Provocant un clima suau amb l'única incidència de possibles boires matinals a diverses èpoques de l'any.
 
== Història ==
La ciutat va ésser fundada com a urb [[Antiga Roma|romana]]. El nom de Barberà apareix documentat per primera vegada el [[985]] en un text del [[monestir de Sant Cugat]], on s'indiquen algunes propietats, concretament un [[alou]].
 
Cap a l'any [[1005]], el testament del vescomte Guitard, parent de [[Borrell II]], que parla del [[Castell de Barberà del Vallès|castell de Barberà]], divideix la propietat entre la seu de Barcelona i la basílica barcelonina de SanSant Miquel Arcàngel. En aquells temps, els habitants vivien dels fruits de la terra i dels molins, que van ser molt importants per al desenvolupament econòmic de la zona. També en aquesta època es va construir l'església romànica de [[Santa Maria de Barberà]].
En aquells temps, els habitants vivien dels fruits de la terra i dels molins, que van ser molt importants per al desenvolupament econòmic de la zona. També en aquesta època es va construir l'església romànica d'Església de [[Santa Maria de Barberà]].
 
Com totes les fortaleses del país, el castell pertanyia al comte de Barcelona; la propietat del castell va passar als Ribes, més tard als Montcada i, finalment, el [[1599]] [[Felip III de Castella|Felip III]] la hi va cedir, com a favor, alsa Galceran delde Pinós. El [[1702]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va nomenar Josep Galceran de [[Pinós-Santcliment]] primer [[Marquesat de Santa Maria de Barberà|marquès de Barberà]].
 
=== Edat Moderna ===
El 1750 es van construir en un sol costat del camí ral casetes en filera que apareixen documentades com l'Hostal Nou i les casetes el [[1782]] i com l'Hostal Nou i el carrer el 1796.
 
El segon nucli urbà va ser Can Gorgs - Eixamplament, entorn de l'actual estació de ferrocarril, i com altres poblacions veïnes es va convertir en lloc d'[[estiueig]]. Durant els segles XVII, XVIII i XIX, Barberà va ser sovint un lloc d'allotjament i d'aprovisionament per a tropes de diferents bàndols de les guerres que es van produir (de Successió, de la Guerra del Francès, etc.).
 
=== Edat Contemporània ===
A mitjan segle XIX, a més de la carretera nacional, també la línia de ferrocarril a Sabadell travessava Barberà.
 
Barberà durant la [[Guerra Civil Espanyola]] es va mantenir fidel a la República fins al dia [[26 de febrer]] de [[1939]] quan un petit exèrcit que va entrarocupar perla l'oest d'aquestalocalitat. Cal destacar que una vegada ocupada pels nacionalistes espanyols, se li va canviar el nom a ''Sta.Santa María de Barbará'' i se li vanva canviar els noms als carrers; José Antonio, Caudillo, Primo de Rivera, etc. No obstant això, no va ser fins a l'any 1941 que la [[Falange Española Tradicionalista y de las JONS|FET de les JONS]] va governar aen aquesta població.
 
L'any [[1959]], el barri de Lala Creu s'annexiona a [[Sabadell]], produint un descens de la població (80%). Aquesta annexió es va produir per l'interès de Sabadell de tenir més habitants que [[Terrassa]], més terrenys per donar habitatge als immigrants i sobretot, per augmentar la seva població i així obtenir més ajuts de l'Estat.
 
La població continuava creixent, ja que anaven arribant immigrants espanyols per treballar a les terres, en els molins de paper o en la incipient indústria sabadellenca.
 
== Monuments ==
Cal remarcar a '''Barberà del Vallès''' l'església d'estil [[Art romànic|romànic]] que fou construïda a principis del [[segle XI]] en honor de [[Santa Maria de Barberà|Santa Maria]], i que conserva fins i tot els frescos originals del segle XII. Església d'estil [[Art romànic|romànic]] és reconeguda i declarada com a [[monument artístic d'interès nacional]].
 
== Demografia ==
| [[1999]]-[[2003]] || [[José Antonio Robles]] || [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=E20A14 align="center" |
|-
| [[2003]]-[[2007]] || [[José Antonio Robles]] (2003 - 2006) [[Ana del Frago Barés]] (2006 - 2007) || [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=E20A14 align="center" |
|-
| [[2007]]-[[2011]] || [[Ana del Frago Barés]] || [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=E20A14 align="center" |
| [[2011]]-[[2015]] || [[Ana del Frago Barés]] || [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC-PSOE]] || style="width: 5px" bgcolor=E20A14 align="center" |
|-
| [[2015]]-[[2019]] || [[Sílvia Fuster Alay]] || [[Plataforma Ciutadana Per Barberà|PCPB]] || style="width: 5px" bgcolor="#67AB31" align="center" |
|}
 
== Economia ==
L'agricultura es va començar a substituir ràpidament, primer perpel sector tèxtil, i posteriorment pel sector serveis, destacant el sector farmacèutic (ex: indústria Novartis, etc.) i el sector informàtic (ex: [[Parc de central vallèsVallès]], centre tecnològic,...).
 
== Comunicacions ==
 
Es pot arribar a Barberà per l'autopista [[AP-7]], que està situada a la part sud de la vila, connectant a aquesta alçada amb la [[C-58]] que va de [[Barcelona]] a [[Terrassa]], i per la carretera [[N-150]], que travessa el municipi, així com per la carretera Santiga, entrant per la ronda de Santa Maria.
 
Per ferrocarril disposa d'estació de [[Renfe Operadora]], línia Barcelona-Terrassa-Manresa.
 
== Serveis ==
El principal centre d'oci de la població jove se situen entorn del centre de la ciutat, entorn les Carpes, així com del sector d'Oci Baricentre, juntament amb el [[Parc Central del Vallès]].
 
Barberà també és una ciutat oberta al teatre, sent reconeguda com a tal per la [[Generalitat de Catalunya]]. Conseqüència i prova d'això és el seu nou teatre, que va suposar una despesa d'1.875.000 € de l'època, anomenat "La Cooperativa", construït amb un estil arquitectònic modern, d'ampli aforament, d'acord amb la ciutat actual.
 
1.433

modificacions