Josiah Willard Gibbs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 23:
'''Josiah Willard Gibbs''' ([[1839]]-[[1903]]) fou un [[físic]], [[químic]] i [[matemàtic]] nord-americà, professor de la [[Universitat Yale]], considerat un dels fundadors de la [[termodinàmica]] així com de la [[química física]].
 
Va estudiar a la Universidad de Yale, on va rebre, l'any 1863, el primer doctorat en Filosofía otorgat en enginyeria als Estats Units por la seva tesi “''On the Form of the Teeth of Wheels in Spur Gearing''" en la que feia servir [[mètodes geomètrics]] per investigar la [[Optimització matemàtica|optimizació]] del disseny dels [[Engranatge|engranatges]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wheeler|nom=L. P|títol=Josiah Willard Gibbs, The History of a Great Mind|url=|edició=|llengua=|data=1998 [1951]|editorial=Ox Bow Press|lloc=Woodbridge (CT)|pàgines=|isbn=1-881987-11-6}}</ref>
Com a matemàtic, va inventar l'[[anàlisi vectorial]]. En gran part és gràcies a Gibbs que moltes de les teories físiques i químiques han sigut desenvolupades, doncs l'[[anàlisi vectorial]] ha sigut una gran ajuda. Gibbs va obtenir el primer doctorat en enginyeria dels Estats Units en el 1863 a la Universitat Yale, on cursà tota la seva carrera.
 
Com a matemàtic, va inventar l'[[anàlisi vectorial]]. En gran part és gràcies a Gibbs que moltes de les teories físiques i químiques han sigut desenvolupades, doncs l'[[anàlisi vectorial]] ha sigut una gran ajuda. Gibbs va obtenir el primer doctorat en enginyeria dels Estats Units en el 1863 a la Universitat Yale, on cursà tota la seva carrera.
 
Les seves investigacions sobre aquesta matèria es van publicar entre [[1876]] i [[1878]] en els annals de l'Acadèmia de Ciències de [[Connecticut]], en el seu estat natal, però no es van divulgar a Europa fins a l'any [[1890]], gràcies al químic alemany [[Wilhelm Ostwald]].
 
En aquesta data ja s'havien obtingut els principals avenços en termodinàmica, però es va reconèixer a Gibbs la prioritat dels seus descobriments. Per aquests descobriments li van atorgar la major distinció possible donada per la comunitat científica internacional d'aquell temps, donatdonada només a un científic l'any: la [[medalla Copley]] de la [[Royal Society|Royal Society of London.]]
 
== Veure també ==
* '''Ciència''': [[Teoria de la informació]], [[Entropia de Shannon|entropia]] en Teoria de la informació
* '''Electricitat''': [[Equacions de Maxwell|Equacions de Maxwel]]<nowiki/>l
* '''Matemàtiques''': [[Sèrie de Fourier|Fenomen de Gibbs]], [[mostreig de Gibbs]]
* '''Fisicoquímica''': [[Estat de la matèria|Estats d’agregació de la materia]], [[regla de les fases de Gibbs]], [[mecànica estadística]], [[energia de Gibbs]], [[entalpia]]
* '''Persones''': [[Gilbert Newton Lewis|Gilbert N. Lewis]], [[William Rowan Hamilton]], [[Lars Onsager]], [[Ludwig Boltzmann]], [[William Stanley Jevons|William Stanley]], [[Oliver Heaviside]]
{{commonscat}}
 
== Referències ==
{{Autoritat}}
{{Esborrany d'estatunidenc}}