Julio Alberoni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
inclou una explicació a la decisió francesa del 1719
.
Línia 37:
Per a oposar-se a aquesta ocupació espanyola, es signà la quàdruple aliança entre [[Anglaterra]], [[Àustria]], [[França]] i els [[Països Baixos]]. El poder naval d'Espanya fou anul·lat per complet ([[22 d’agost]] de 1718, en la ([[Batalla del cap Passaro]]), per l'esquadra anglesa menada per [[Sir George Byng|Byng]].
 
També França declarà ben aviat la guerra ([[1719|1719,]] com a conseqüència de]] la Conspiració de Cellamare) i envia un exèrcit vers els [[Pirineus]], mentre que els austríacs avançaren cap a Sicília i els anglesos ocuparen [[Galícia]]. Per pressió dels aliats Alberoni fou destituït de tots els càrrecs el [[5 de desembre]] de [[1719]] i obligat abandonar Madrid en el terme de vuit dies, i Espanya en el de tres setmanes. Marxà a [[Itàlia]], però allà fou amenaçat amb un procés pel papa [[Climent XI]], pel qual es retirà a un convent de [[Bolonya]]. Després de la mort de Climent XI el [[1721]] prengué escó en el [[Conclave]] i tingué part en l’elecció del nou papa [[Innocenci XIII]], gaudint de la seva estimació. [[Climent XII]] l’anomenà el [[1734]] legat de Ravena, i [[Benet XIV]], legat de Bolonya. Després de regir durant tres anys aquesta província, Alberoni tornà a Piacenza. La seva colossal fortuna va caure quasi tota en mans de Felip V d'Espanya; els seus manuscrits es publicaren amb el nom de Test.<ref>Enciclopèdia Espasa Volum núm. 4, pàgs. 117-18 ISBN 84-239-4504-9</ref>
 
En política interior impulsà una línia de reformes econòmiques. Cap a l'exterior, tractà de tornar a Espanya el seu paper de potència europea i recobrar les antigues possessions italianes perdudes pel tractat d'Utrecht, mitjançant la [[Conspiració de Cellamare]], amb la qual a través d'[[Anne-Louise Bénédicte de Bourbon-Condé]], esposa de [[Lluís August de Borbó]], pretenia que [[Felip V d'Espanya]] fos el regent de França en lloc de [[Felip III d'Orleans]].<ref>Alfred Baudrillart, ''[http://books.google.cat/books?id=9KmS402LI2cC&pg=PA523&dq=Conspiraci%C3%B3+de+Cellamare&hl=ca&ei=Wa20TP_2B4ubOvzMhYYK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Felipe V y la corte de Francia: Felipe V y Luis XIV]'', v.1 p.523 {{es}}</ref>