Revisió del 20:07, 17 març 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: etimologia: del [[Idioma > etimologia: de l'[[Idioma ← Edició anterior		Revisió del 16:44, 18 març 2016 modifica desfés Abrildmg (discussió \| contribucions) 2 edits m Petits errors sobre l'afinació del violí Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 17: Les [[cordes]] s'afinen per [[interval musical\|intervals]] de [[quinta (música)\|quintes]]: * '' sol <sub> 3 2</sub> '' * '' re <sub> 4 3</sub> '' * '' la <sub> 43 </sub> '' i * '' mi <sub> 54 </sub> '' (el número està indicat d'acord amb l'[[notació internacional musical\|índex acústic internacional]], que s'utilitza en tot el món, segons el qual el '' do '' central del piano és un '' do <sub> 43 </sub>) ''<ref> Aquestes mateixes notes es poden veure escrites amb una altra nomenclatura: '' sol <sub> 3 </sub> '', '' re <sub> 4 </sub> '', Línia 26: '' mi <sub> 5 </sub> '' (segons el [[notació francobelga\|índex acústic francobelga]], que s'utilitza a Bèlgica, França i algunes regions d'Espanya). </ref> La corda de sonoritat més [[so greu\|greu]] és la de '' sol <sub> 42 </sub> '', i després li segueixen, en ordre creixent, el '' re <sub> 53 </sub> '', '' la <sub> 53 </sub> '' i '' mi <sub> 65 </sub> ''. En el violí la primera corda a ser afinada és la del '' la ''; aquesta s'afina comunament a una freqüència de 440 [[hertz\|Hz]], utilitzant com a referència un [[diapasó]] clàssic de metall en forquilla o, des finals del segle XX, un [[diapasó electrònic]]. En orquestres i grups, el violí se sol afinar a 442 [[hertz\|Hz]], ja que les condicions del medi com la temperatura, o la progressiva destensió de les cordes fa que aquestes es desafinen, i per compensar-ho s'afinen una mica per sobre. Línia 41: == Parts == [[Fitxer:Violin case.jpg\|esquerra\|thumb\|Un violí 4/4 dintre el seu estoig]] L'instrument fa 35,7 cm de caixa, i 60,5 centímetres d'extrem a extrem. El violí té quatre [[cordes]] afinades per quintes: sol 32, re 43, la 43, mi 54. Originalment les cordes eren de budell, actualment poden ser de budell entorxat amb al·lumini, plata o acer, de fibres sintètiques entorxades, o metàl·liques amb entorxat o sense. Les cordes van muntades sobre un batedor de banús, sense trasts i queden lliures per ressonar entre la celleta i el pont. Aquest últim, té un disseny que en facilitar-ne la vibració el fa actuar com amplificador i transmissor del [[so]] cap a la [[caixa de ressonància]]. Les vibracions transmeses pel pont es reparteixen a la tapa inferior mitjançant una peça cilíndrica interior anomenada ànima i situada sota i a la dreta del pont, i per tota la llargada de la tapa superior gràcies a la barra harmònica situada longitudinalment a l'esquerra del pont. El cos del violí té una forma bombada, amb silueta estilitzada determinada per una curvatura superior i inferior amb un estrenyiment a la cintura en forma de C. Les tapes del violí es modelen amb suaus corbes que proporcionen la característica de voltat. Els cèrcols, que van al voltant del violí donant la silueta, són de poca alçada, el pal té cert angle d'inclinació cap enrere respecte a l'eix vertical, longitudinal i es remata per un cargol anomenat voluta. L'estructura interna del violí la constitueixen dos elements fonamentals en la producció sonora de l'instrument donats per la barra harmònica i l'ànima. La barra harmònica corre al llarg de la tapa just sota les cordes greus i l'ànima està ubicada just sota del peu dret del pont on s'ubiquen les cordes agudes.

Violí: diferència entre les revisions