Claude Delvincourt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula músics
<!-- Versió COMPOSITOR CLÀSSIC -->
'''Claude Delvincourt''' ([[París]], [[12 de juny]] de [[1888]] – [[Orbetello]], [[província de Grosseto]], [[Regne d'Itàlia]], [[5 d'abril]] de [[1954]]) fou un [[compositor]] i [[pianista]] [[França|francès]].▼
|colorprofessio = compositor clàssic
| nom = {{PAGENAME}}
| prefix honorífic =
| imatge =
| peu =
| nom original =
| llengua nom original =
| nom de naixement =
| data de naixement =
<!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}}
o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}}-->
| lloc de naixement =
| data de mort =
<!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc de mort =
| causa de mort =
| sepultura =
| coordenades lloc sepultura =
<!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline}} -->
| nacionalitat =
| educació =
| conegut per =
| ocupació =
| període en actiu =
| gènere =
| moviment =
| estil =
| títol =
| cònjuge =
| fills =
| monuments =
| honors =
| signatura =
| lloc web =
| notes =
<!-- paràmetres específics-->
| àlies =
| instrument =
| discogràfica =
| influenciat per =
| influí =
| artistes relacionats =
| catàleg =
| obres =
| trajectòria =
| guardons =
}}
▲'''Claude Delvincourt''' ([[París]], [[12 de juny]] de [[1888]] – [[Orbetello]], [[província de Grosseto]], [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], [[5 d'abril]] de [[1954]]) fou un [[compositor]] i [[pianista]] [[França|francès]].
Alumne de [[Charles Vidor]] en el [[conservatori]], on assolí descollar i el [[1913]] compartí amb [[Lili Boulanger]] el [[Gran Premi de Roma]] per llur [[cantata]] ''Faust i Elena''. El [[1924]], i com a fruit de la seva estança a [[Roma]], donà a conèixer el seu poema simfònic ''L'ofrena a Civa'' –''més aviat considerada com una llegenda coreogràfica''-, i successivament produí el poema simfònic ''Typhaon'', algunes obres sacres del gènere coral i una sonata per a piano i violí. Per premiar els seus interessants treballs, fou nomenat director del conservatori de [[Versalles]] ([[1931]]), i la bona acollida de les seves produccions es confirmà en donar a conèixer llurs ''Râdio-Sérenade'' i ''Festa de tardor'', que havia preparat per les grans festes fluvials de l'Exposició de París del [[1937]], així com els seus comentaris orquestrals pels films ''L'appel du silence'', ''Pamir'' i ''Tableaux d'Asie''; amb l'òpera bufa ''La femme è barbe'', representada a Versalles el [[1938]], i amb els cors per la tragèdia ''Èdip rei'' ([[Aurenja|Orange]], [[1939]]).
| |||