Convencions de nominació presidencials: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[File:1976 Republican National Convention.jpg|thumb|El president en funcions [[Gerald Ford]] nominat en la [[Convenció Nacional Demòcrata]] de 1976 i l'aspirant [[Ronald Reagan]] en l'última [[convenció disputada]] de la història dels Estats Units]]En el [[sistema electoral dels Estats Units]] una '''convenció de nominació presidencial''' és una convenció política que pren lloc cada quatre anys als [[Estats Units]] i que organitzen la majoria dels [[partits polítics]] que presentaran candidats a l'[[eleccions presidencials dels Estats Units|elecció presidencial]] subsegüent. El propòsit formal de la convenció és nominar els candidats a [[president dels Estats Units|president]] i [[vicepresident dels Estats Units|vicepresident]], així com adoptar la declaració de principis i objectius coneguts com a [[plataforma de partit]]. També s'hi adopten les regles per a les activitats del partit, incloent-hi el procés de nominació del cicle d'eleccions següent.<ref name="convention">{{Cite web | url=http://www.demconvention.com/about/ | title=About - 2016 Democratic National Convention | accessdate=5 de març, 2016}}</ref><ref>{{cite web|url=http://convention.gop/faq|title=Frequently Asked Questions| publisher= 2016 GOP Convention}}</ref>
Des de 1968, gràcies a la [[Comissió McGovern-Fraser]], el procés, que abans el realitzaven els membres de partits, ara es basa en el resultat de les [[eleccions primàries dels Estats Units|eleccions primàries]] i ''[[caucus]]''
En la majoria dels casos només arriba un candidat a la convenció (els altres abandonen les seves campanyes a poc a poc en veure que no aconseguiran prou delegats durant les eleccions primàries), i les convencions i la votació mateixa són només un acte cerimonial. Quan això no és el cas, i hi arriben més d'un candidat amb la possibilitat de guanyar, la convenció es converteix en "[[convenció disputada]]" (''consteted convention'' en anglès), i els candidats proven d'aconseguir prou suport dels candidats no compromesos per a aconseguir la majoria absoluta abans de la primera votació. Si això no és possible, i durant la primera votació no surt cap candidat amb majoria absoluta, els delegats compromesos tenen la llibertat de votar pel candidat que vulguin en una segona votació i la convenció es coneix com a "[[convenció negociada]]" (''brokered convention''). Les negociacions continuen i les votacions es repeteixen fins que un candidat aconsegueixi la majoria absoluta dels vots.<ref name=newsweek>{{cite news |first=Katie |last=Paul |work=Newsweek |date=2008-02-07 |title=Convention Wisdom |url=http://www.newsweek.com/id/109264 }}</ref> En les votacions següents de la convenció, els candidats compromesos tenen aleshores la llibertat de votar pel candidat que vulguin. En aquests casos hi ha moltes negociacions i intercanvis de vots, fins que un candidat aconsegueix la majoria absoluta dels vots.<ref name=newsweek/>
Hi ha dues convencions principals, la [[Convenció Nacional Demòcrata]] i la [[Convenció Nacional Republicana]], tot i que els partits minoritaris també elegeixen els seus candidats en convencions.
|