All: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m a |
|||
Línia 83:
L'all té un gran simbolisme interpretat de maneres diferents arreu del món. Segons [[Plini]], l'all seria eficaç contra les mossegades d'el serp ''hemorhus''.<ref>{{ref-llibre|pàgina =136|url = https://play.google.com/store/books/details?id=C5lYAAAAcAAJ&rdid=book-C5lYAAAAcAAJ&rdot=1|format = e-book gratuït|data = 177|nom = C.|cognom = Plinius Secundus Maior|enllaçautor =Plini| títol = Histoire naturelle|volum = 9|nom2 = Louis (trad.)| cognom2 = Poinsinet de Sivry Guettar|lloc =París|editorial = Vve Dessaint i François Didot}}</ref> Com que l'all protegiria del mal d'ull, tant a Sicília, Itàlia, Grècia com a l'Índia es troben ramets de cabeces d'all lligats amb llana vermella. A Grècia, només el fet de pronunciar la paraula «skordo» (grec per all) conjura la mala sort.
Els pastors dels Carpats, sistema muntanyós d'Europa central, abans de munyir per primera vegada les seves ovelles, es refreguen les mans amb all beneït amb la finalitat de protegir el seu ramat de les mossegades de serps. També es diu que és afrodisíac. Segons la tradició, l'all té la reputació d'allunyar els [[vampir]]s i el diable, probablement per l'associació de la serp amb el mal, que va heretar-se a Europa central a la figura demoníaca del vampir. A Catalunya, l'all, junts amb la ceba a l'edat mitjana es considerava un aliment de pobres, que els rics no menjaven, al menys no menjaven en públic. [[Francesc Eiximenis]] al segle XIV, esmenta aquesta qüestió. Igual com [[Don Quixote]] que no estima l'olor d'all de [[Dulcinea]] i que desconsella a Sanxo Panxa menjar alls, per preservar l'honor el dia que sigui nomenat governador de l'Ínsula de Barataria. No obstant això, l'all i la ceba són ben presents en els tractats de cuina aristocràtica, del [[Sent Soví]] a [[Mestre Robert]].<ref>{{ref-publicació|url = http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/01/15/all-ceba/762552.html|publicació = Diari de Girona|nom = Jaume |cognom = Fàbrega|article = Per un all o per una ceba |data =15 de gener del 2016}}</ref>
En algunes cultures es lliga als esperits del més enllà. Per exemple, a Sibèria alguns pobles pensaven, que un senyal que rondaven ànimes en pena, era una olor d'all sense origen clar. A l'altre extrem del globus, a Borneo, l'all ajuda a localitzar els esperits perduts perquè puguin reposar en pau.<ref>{{ref-llibre|cognom=Chevalier|nom=Jean|títol= Diccionario de los simbolos|llengua = castellà,traduït del francès|editorial=Herder|any=2000|isbn=9788425415142|consulta=8 juny 2014}}</ref>
| |||