Joseph Bologne de Saint-George: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{Autoritat}} i {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Joseph Boulogne de Saint-George
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula músics
[[File:Chevalier de Saint-Georges.JPG|thumb|160px|dreta|'''Saint-Goerges''', pintura del 1787 per Gabriel Banat]]
<!-- Versió COMPOSITOR CLÀSSIC -->
'''Cavaller de Saint-Georges''' (Illa de [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[França]], [[25 de desembre]] de [[1745]] - [[París]], [[10 de juny]] de [[1799]]) fou un militar i compositor francès, fill de M. de Boulogne, conseller del rei en el Parlament de [[Metz]], i d'una dona de color.
|colorprofessio = compositor clàssic
| nom = {{PAGENAME}}
| prefix honorífic =
| imatge =
| peu =
| nom original =
| llengua nom original =
| nom de naixement =
| data de naixement =
<!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}}
o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}}-->
| lloc de naixement =
| data de mort =
<!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc de mort =
| causa de mort =
| sepultura =
| coordenades lloc sepultura =
<!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline}} -->
| nacionalitat =
| educació =
| conegut per =
| ocupació =
| període en actiu =
| gènere =
| moviment =
| estil =
| títol =
| cònjuge =
| fills =
| monuments =
| honors =
| signatura =
| lloc web =
| notes =
<!-- paràmetres específics-->
| àlies =
| instrument =
| discogràfica =
| influenciat per =
| influí =
| artistes relacionats =
| catàleg =
| obres =
| trajectòria =
| guardons =
}}
'''Joseph Bologne de Saint-George''', més conegut com a '''Cavaller de Saint-Georges''' (Illa de [[Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[França]], [[25 de desembre]] de [[1745]] - [[París]], [[10 de juny]] de [[1799]]) fou un militar i compositor francès, fill de M. de Boulogne, conseller del rei en el Parlament de [[Metz]], i d'una dona de color.
 
Va rebre una brillant educació, mercès a la qual se li obriren les portes de la més distingida societat. Abraçà el partit del [[duc d'Orleans]], del que en fou secretari; després acceptà les idees revolucionaries, i el [[1792]] organitzà un regiment de caçadors a cavall, en el que s'hi contaven un gran nombre d'homes de color, i incorporat a l'exèrcit de [[Charles François Dumouriez|Dumouriez]], s'oposà bravament a la invasió dels prussians. Fou un dels primers en denunciar la traïció d'aquell general.
 
Saint-Georges, gaudí de molta fama com a músic i com a home elegant. Als disset anys d'edat ja vencia a la majoria dels mestres d'esgrima de París. El seu talent com a violinista l'igualà als millors artistes del seu temps, havent tingut per professor d'aquest instrument a [[Jean-Marie Leclair|Leclair]]; [[François-Joseph Gossec|Gossec]] li ensenyà la composició, i amb aquest fundà el famós concert d'aficionats, figurant Saint-Georges en aquest com a primer violí.
 
En tractar-se el [[1777]] de nomenar un director de l'Acadèmia de Música, es trobà entre els candidats a tal càrrec, però no assolí el nomenament per haver-se negat els artistes acceptar la direcció d'una persona de color. Fou un dels personatges més en boga de l'últim terç del [[segle XVIII]]. Malgrat haver abraçat amb entusiasme les idees revolucionaries, fou detingut a París com a sospitós, sent posat en llibertat després del 9 de [[Termidor]], i morí cinc anys després, pobre i oblidat de tothom.