Joan Oliver i Sallarès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció d'enllaç |
|||
Línia 56:
A més va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la [[Institució de les Lletres Catalanes]], depenent de la [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|Conselleria de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]]. Fou un dels organitzadors del Servei de Biblioteques al Front. Tot això significà una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context creà ''[[Oda a Barcelona]]'' (de clara tendència nacionalista i revolucionària) i l'obra teatral ''[[La fam]]'' (on es plantegen els problemes de la revolució que intentaven portar endavant els [[comunistes]] i els [[anarquistes]]).<ref name="as" />
El gener del 1939, quan l'ocupació de Barcelona per part de l'exèrcit colpista era imminent, molts escriptors van haver de fugir per salvar la vida. S'escapaven no tan sols pel que significaven culturalment, sinó també perquè molts d'ells s'havien implicat directament amb el govern de la Generalitat de Catalunya. Joan Oliver, juntament amb [[Josep Pous i Pagès]], [[Carles Riba]], [[Francesc Trabal]], [[Mercè Rodoreda]], [[Anna Murià]] i [[Armand Obiols]] s'havien involucrat amb la Institució de les Lletres Catalanes. Altres, com [[Pere Calders]], [[Avel·lí Artís-Gener]] (Tísner), [[Lluís Ferran de Pol]], [[Vicenç Riera Llorca]] o [[Joan Sales]], havien lluitat directament a les files republicanes. Aquell hivern, que va ser especialment cru, els escriptors catalans, com milers d'exiliats, es van escapar com van poder fins a arribar a la frontera francesa. Al principi es van establir al sud del país veí i, més tard, van poder refugiar-se en un centre d'acollida privilegiat: un castell de la població de [[Roissy-en-Brie]], propera a París. Havien deixat enrere una guerra, però ben aviat en va començar una altra. El setembre del 1939 esclatava la [[Segona Guerra Mundial]] i el juny del 1940 els alemanys ocupaven París.<ref>''[http://www.gencat.cat/culturcat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/index6530.html?vg L'exili]''. Culturcat. Generalitat de Catalunya</ref> Es va traslladar a [[Saint-Cyr-sur-Morin]]. Posteriorment s'embarcà al vaixell Florida amb altres refugiat amb direcció a [[Buenos Aires]] i s'establí definitivament a [[Santiago de Xile]], on va fundar –amb [[Xavier Benguerel i Llobet|Xavier Benguerel]]– l'editorial [[El Pi de les Tres Branques (editorial)|El Pi de les Tres Branques]] i on hi va viure vuit anys. Durant l'exili, va continuar la seva tasca d'intel·lectual compromès amb el seu temps i amb el seu país. Va col·laborar amb la revista ''[[Catalunya (Buenos Aires)|Catalunya]]'' (editada a [[Buenos Aires]]) i va dirigir ''[[Germanor (revista)|Germanor]]'' (editada a [[Xile]]),<ref>{{ref-llibre|cognom=Samsó |nom=Joan |títol=La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública |url=http://books.google.cat/books?id=qf53oeMljmMC&pg=PA11&lpg=PA11&dq=Les+elegies+de+Bierville+ress%C3%B2+1951&source=bl&ots=vii8ryb1Lx&sig=bd-wMlFGUx4ge0UWFPqVAi6YBgM&hl=ca&ei=xliHTrq8HYnM0QWw9OX0Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCIQ6AEwAQ#v=onepage&q=Les%20elegies%20de%20Bierville%20ress%C3%B2%201951&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1995 |pàgines=vol. 2, p.11 |isbn=8478266224 }}</ref> combinant-ho amb d'altres oficis efímers.
=== Resistència i ''Vacances pagades'' ===
| |||