Estació de l'any: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Inclinació de l'eix: He afegit l'apartat "òrbita el·líptica" i he penjat una versió traduïda del diagrama de rajos. |
→Òrbita el·líptica: He ampliat l'apartat "inclinació de l'eix" partint de la versió en anglès. |
||
Línia 22:
=== Inclinació de l'eix ===
[[Fitxer:Oblique rays 03 Pengo CAT.svg|alt=Diagrama de rajos|thumb|Aquest diagrama il·lustra com la llum del sol és escampada en una superfície major en les [[Regió polar|regions polars]]. A més de la densitat de llum incident, la dissipació de la llum en l'[[Atmosfera terrestre|atmosfera]] és major quan penetra en un angle petit.]]
La causa principal de les estacions de l'any és el fet que l'[[Rotació de la Terra|eix de rotació]] de la terra està [[Obliqüitat|inclinat]] respecte el seu [[pla orbital]] amb un angle d'aproximadament 23,5 graus.<ref>{{Ref-web|url=http://www.universetoday.com/26778/tilt-of-the-earth/|títol=Tilt of the Earth|consulta=21 de març de 2016|nom=Cain, Fraiser|llengua=Anglès|data=}}</ref> Aquest eix es troba sempre [[Inclinació axial|inclinat]] de la mateixa manera —varia en períodes de milers d'anys— i per tant, l'[[hemisferi nord]] i l'[[hemisferi sud]] són desigualment il·luminats pel sol.
En qualsevol moment de l'any, els hemisferis nord i sud sempre experimenten estacions oposades. La causa és que una part del planeta és exposada als rajos del sol de forma més directa que l'altra (vegeu la figura 1), i aquesta exposició s'alterna a mesura que la Terra gira a la seva òrbita. Cada sis mesos la situació s'inverteix.
L'efecte de la inclinació de l'eix és observable en el canvi de la [[durada del dia]] i l'[[altitud]] del sol al [[migdia]] (la culminació del sol) durant l'[[any]]. Un angle petit de la radiació provinent del sol durant els mesos d'hivern provoca que aquesta es reparteixi sobre una major part de superfície a la Terra, per tant, la llum rebuda és més indirecta i amb menys intensitat. A menor intensitat de llum, menys capacitat per a escalfar el sòl. ▼
Durant aproximadament la mitat de l'any, l'hemisferi nord s'inclina cap al sol, amb la màxima inclinació al [[solstici d'estiu]] (al voltant del 21 de juny). El mateix passa a l'altra mitat de la Terra, però el moment de màxima inclinació en l'hemisferi sud és al [[solstici d'hivern]] (al voltant de 21 del desembre.).
Els dos instants en què el sol és directament per sobre de l'[[Equador celeste|equador]] són els [[Equinocci|equinoccis]]. En aquests moments, tant el [[Pol nord celest|pol nord]] com el [[Pol sud celest|pol sud]] de la Terra són just en el [[terminador]], per la qual cosa el dia i la nit tenen la mateixa durada en els dos hemisferis. A l'[[equinocci de primavera]] (al voltant del 20 de març), comença la primavera a l'hemisferi nord, doncs el dia s'allarga, i a l'hemisferi sud comença la tardor, doncs el dia dura menys. Així doncs, l'[[equinocci de tardor]] (al voltant del 23 de setembre) marca l'inici de la tardor a l'hemisferi nord i, en efecte, l'inici de la primavera a l'hemisferi sud.
▲L'efecte de la inclinació de l'eix és observable en el canvi de la [[durada del dia]] i l'[[altitud]] del sol al [[migdia]] (la culminació del sol) durant l'[[any]]. Un angle petit de la radiació provinent del sol durant els mesos d'hivern provoca que aquesta es reparteixi sobre una major part de superfície a la Terra, per tant, la llum rebuda és més indirecta i amb menys intensitat. A menor intensitat de llum, menys capacitat per a escalfar el sòl.
Si l'eix de la Terra no estigués inclinat respecte a l'[[eclíptica]], el Sol es trobaria tot l'any sobre l'equador; culminaria tots els dies de l'any a la mateixa altura sobre l'horitzó, que seria igual a la mateixa latitud N i S, i tant menor com més gran fos la latitud h=90-lat. Per tant, no hi hauria estacions.
=== Òrbita el·líptica ===
Les estacions de l'any no són el resultat de la variació de la distància entre la Terra i el sol causada per l'òrbita el·líptica.<ref>{{Ref-web|url=http://www.physicalgeography.net/fundamentals/6h.html|títol=Fundamentals of physical geography|consulta=21 de març de 2016|llengua=Anglès|editor=PhysicalGeography.net}}</ref> De fet, la Terra arriba al [[periheli]] (el punt de l'òrbita més proper al sol) al gener, i arriba a l'[[afeli]] (punt més llunyà del sol) al juliol. Per tant,
L'excentricitat orbital pot influir en les temperatures, però a la Terra, aquest efecte és petit i és contrarestat per altres factors; la recerca mostra que la Terra en conjunt és, de fet, lleugerament més càlida quan és més lluny del sol. La causa d'això és que l'hemisferi nord té més terra que l'hemisferi sud, i la terra s'escalfa més fàcilment que el mar.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://science.nasa.gov/headlines/y2002/02jul_aphelion.htm|títol=The Distant Sun (Strange but True: the Sun is far away on the 4th of July)|consulta=21 de març de 2016|nom=Tony|cognom=Phillips|llengua=Anglès|editor=Science@NASA|data=4 de Juliol de 2003}}</ref> Qualsevol intensificació notable de l'hivern i l'estiu en l'hemisferi sud a causa de l'òrbita el·líptica de la Terra és mitigada per l'abundància d'aigua en l'hemisferi sud.<ref>{{Ref-web|url=http://science.nasa.gov/science-news/science-at-nasa/2001/ast04jan_1/|títol=Earth at Perihelion|consulta=21 de març de 2016|nom=Tony|cognom=Phillips|llengua=Anglès|editor=Science News. NASA}}</ref>
== Moviment anual ==
| |||