Elisabet I d'Anglaterra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la pròpia Maria > la mateixa Maria
m Corregit: ser deposat i > ser deposats i
Línia 117:
Un dels fets més destacats del regnat d'Elisabet és la transformació d'Anglaterra, un país majoritàriament catòlic, en un país majoritàriament protestant. Maria, mig germana d'Elisabet, havia restaurat el catolicisme durant la seva època de govern, fins al punt que Elisabet no va trobar a cap Bisbe important que oficiada seva coronació i va haver de recórrer al bisbe de Carlisle.
 
Ja el 1559, Elisabet, [[Governador suprem de l'Església d'Anglaterra|suprema governadora de l'església anglesa]], va proclamar l'Acta d'Uniformitat, que obligava a fer servir una versió revisada del ''Devocionari d'Eduard VI'', un llibre protestant, en els oficis ja anar a l'església tots els diumenges, i l'Acta de Supremacia que forçava als empleats de la corona a reconèixer mitjançant jurament la subordinació de l'església anglesa a la monarquia. La majoria dels bisbes catòlics instaurats per Maria es van negar a acceptar aquests canvis, i van ser deposatdeposats i substituïts per persones favorables a les tesis de la reina.
 
Elisabet va intentar durant els seus primers anys una política de tolerància cap als catòlics, però les revoltes de 1569 i 1571 i la butlla papal de excomunió de 1570, van obligar a la reina a endurir les seves mesures contra els catòlics. Entre 1584 i 1585 es va aprovar una llei que condemnava a mort a aquells sacerdots catòlics que s'haguessin ordenat després de l'ascens de la reina el 1559. Degut en part a la persecució, en part a la identificació de protestantisme i patriotisme durant la guerra contra Espanya i en part a la mort per envelliment de la majoria dels sacerdots catòlics que quedaven vius, el país s'havia convertit efectivament en protestant per quan la reina va morir el 1603.