Expedició Drake-Norris del 1589: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: espai que falta |
m Corregit: quedar després van > quedar despresos van |
||
Línia 70:
[[Fitxer:Elizabeth I in coronation robes.jpg|thumb|thumb|219px|left|[[Elisabet I d'Anglaterra]]]]
Retards imprevistos i un temor a veure confinat al [[Golf de Biscaia]] van dur Drake a eludir Santander, on s'estava duent a terme la major part d'aquest recondicionament, i en lloc d'això va atacar [[La Corunya]] a [[Galícia]]. Norreys va prendre la ciutat baixa, va matar 500 espanyols, i van saquejar els cellers de vi, mentre que Drake va destruir 13 vaixells mercants al port. Durant les pròximes dues setmanes, el vent bufava de l'oest, i a l'espera d'un canvi els anglesos es van ocupar en un setge de la ciutat alta fortificada de La Corunya. Un parell de galeres espanyoles va passar al costat de la flota anglesa i repetidament reabastiren els defensors, i al final, amb un vent favorable de tornada, l'anglès va abandonar el setge, després d'haver perdut quatre capitans i diversos centenars de soldats en els combats, juntament amb altres 3.000 membres en 24 dels transports, entre ells molts dels holandesos, que van trobar raons per tornar a [[Anglaterra]] o anar a la [[La Rochelle]]. Els que es van quedar
Es deia que Lisboa estava defensada per una guarnició de desafectes, però mentre que els anglesos es van ensangonar a si mateixos a La Corunya, els espanyols va passar quinze dies crucials apuntalant les defenses de Portugal. Quan Norreys es va acostar a la ciutat, l'aixecament que s'esperava no va arribar i poc es va aconseguir. Drake va prendre l'oportunitat el 30 de juny d'apoderar-se d'una flota de 20 vaixells [[França|francesos]] i 60 vaixells [[Lliga Hanseàtica|hanseàtics]], que havien trencat el bloqueig anglès en el comerç amb Espanya, navegant al voltant del nord d'Escòcia només per arribar abans que els canons anglesos a la desembocadura del [[Tajo]]. Aquest setge, assenyala RB Wernham, 'fou con un vent favorable per als preparatius espanyols',<ref>R. B. Wernham, 'Queen Elizabeth and the Portugal Expedition of 1589: Part II', ''English Historical Review'', 66/259 (abril del 1951), pàg. 204.</ref> però més tard es va requerir una justificació impresa públicament, una ''"Declaració de Causes"'', de la mateixa impremta de la Reina, ja que, sense botí, ella i els seus socis inversors anglesos feien front a pèrdues considerables.
| |||