Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: ser processat tots > ser processats tots
a. CONDUIR LA NACIÓ A LA GUERRA AMB GRAN BRETANYA, SENSE ESTAR DEGUDAMENT PREPARADA PER A UN ENFRONTAMENT D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES I MAGNITUD AMB LES CONSEQÜÈNCIES CONEGUDES DE NO ASSOLIR L'OBJECTIU POLÍTIC I D'HAVER COL·LOCAT AL PAÍS EN UNA CRÍTICA SITUACIÓ POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL''. (Cap. IX).</ref>
 
En finalitzar la dictadura, malgrat que la junta de govern havia promulgat la ''Ley de Pacificación Nacional N° 22.924/83''<ref name="Ley de Pacificación Nacional">{{ref-web |url= http://abc.gov.ar/docentes/efemerides/10dediciembre/site_10diciembre/descargas/elproceso/leypacificacion.pdf|títol= ''Ley de Pacificación Nacional (N° 22.924/83)''|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=Dirección General de Cultura y Educación, Portal ABC (Gobierno de la Provincia de Buenos Aires}}</ref> (una llei d'autoamnistia,<ref>''Manual de Historia Constitucional Argentina'': En plena agonia el règim militar va sancionar l'anomenada "llei" 22.924 qualificada d'"amnistia" o de "pacificació nacional", per la qual es considerava extinta l'acció penal contra delictes comesos amb finalitat terrorista o subversiva entre el 25 de maig de 1973 i el 17 de juny de 1982. En la nota d'elevació del projecte de llei es prenia a compte la possibilitat de la comissió d'"excessos" en la lluita desenvolupada contra la subversió. (Pàgina 386).</ref> ràpidament anul·lada, respectant promeses electorals, pel govern d'Alfonsín)<ref name="desafío página 24">''El desafío de la democracia'': En els primer dies de govern, Alfonsín va anunciar una legislació per a anul·lar l'amnistia dictada pel govern militar, per ser "moralment inacceptable" (…). (Pàgina 24).</ref> es va celebrar l'anomenat ''[[Juicio a las Juntas]]'' (una fita històrica: mai un país que havia patit una dictadura havia portat els responsables davant dels jutges)<ref name="Alfonsin Corriente 348">{{ref-web |url= http://www.elperiodico.com/blogscat/blogs/corrientes348/archive/2009/04/01/_7B00_ra_7D00_-l-ricardo-_7B00_alfons_7D00_-n-1927-2009.aspx|títol= Raúl Ricardo Alfonsín (1927-2009) |consulta= |cognom= Gilbert|nom= Abel|coautors= |data= 01/04/2009|obra= Corrientes 348|editor=}}</ref> en el qual van ser processatprocessats tots els integrants de les successives juntes de govern del ''Proceso'', a més a més d'una important quantitat de repressors que van participar en la [[repressió política]], i la conducció de les [[organització armada|organitzacions armades]] de l'[[Ejército Revolucionario del Pueblo|ERP]] i [[Montoneros]].
 
Diversos aixecaments militars ''[[carapintada]]s'' durant el govern d'Alfonsín van provocar l'aprovació de dues lleis d'amnistia, les de ''[[Ley de Punto Final|Punto Final]]''<ref>[http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=21864 Llei 23.492 del 23 de desembre de 1986.]</ref> i d<nowiki>'</nowiki>''[[Ley de Obediencia Debida|Obediencia Debida]]''.<ref>[http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=21746 Llei 23.521 del 8 de juny de 1987.]</ref> El seu successor, [[Carlos Saúl Menem]] va signar entre [[1989]] i [[1990]] uns [[decret]]s [[indult]]ant a quasi quatre-cents processats i condemnats.<ref>''Derechos humanos y reparación'', pàgines 101 i 102.</ref><ref>[http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=1787 Decret 1002/1989], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=1788 Decret 1003/1989], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=1789 Decret 1004/1989], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=1790 Decret 1005/1989], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=5208 Decret 2741/1990], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=5209 Decret 2742/1990], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=5210 Decret 2743/1990], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=5211 Decret 2744/1990], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=5212 Decret 2745/1990], [http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=5213 Decret 2746/1990].</ref> Durant el govern de [[Néstor Kirchner]] es va declarar primerament la derogació<ref>[http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/anexos/50000-54999/50364/norma.htm Llei 24.952 del 25 de març de 1998].</ref> i després la nulitat<ref>[http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/anexos/85000-89999/88140/norma.htm Llei 25.779 del 21 d'agost de 2003].</ref> de les dues lleis d'Alfonsín, mentre que diversos jutges, a més a més de la Cort Suprema,<ref>{{ref-web |url= http://paper.avui.cat/article//mon//89489/anul%C2%B7lats/indults/menem/militars.html|títol= Anul·lats els indults de Menem als militars|consulta=6 gener 2009 |obra= |editor= Diari Avui|data= 14 de juliol del 2007}}</ref> van signar sentències dictant com anticonstitucionals els decrets d'indult de Menem. Diverses sentències judicials estan qualificant els assassinats massius durant la dictadura com a actes de [[genocidi]]<ref>{{ref-web |url= http://www.pagina12.com.ar/diario/elmundo/4-94050-2007-11-04.html|títol= ''El genocidio argentino''|consulta= |cognom= O’Donnell|nom= Santiago|coautors= |data= 4 de novembre de 2007|obra= Página/12|editor=Editorial "La Página S.A."}}</ref> (un genocidi que hauria començat des d'abans, durant el govern d’''Isabelita'')<ref>''Història contemporània d'Amèrica'', pàgines 311 i 312.</ref> qualificació que també es comparteix des d'àmbits polítics i d'organitzacions defensores dels [[Drets Humans]].<ref>{{ref-web |url= http://comisionporlamemoria.chaco.gov.ar/index.php?option=com_content&task=view&id=101&Itemid=90|títol= ''1976: PROCESO DE REORGANIZACIÓN NACIONAL ''|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=Comisición Provincial por la Memoria de la Provincia del Chaco}}</ref> Aquesta condició de [[Crim contra la humanitat|crims contra la humanitat]]<ref name="Lo que le queda de vida tras las rejas"/> i de genocidi va fer que les distintes condemnes judicials contra repressors del ''Proceso'' hi hagin declarat la seva imprescriptibilitat, i per aquest motiu les actuacions judicials continuen fins i tot en l'actualitat.<ref name="Lo que le queda de vida tras las rejas">{{ref-web |url= http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-122080-2009-03-25.html|títol= ''Lo que le queda de vida tras las rejas''|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= Diari Página/12|editor=Editorial "La Página S.A." citació=El màxim tribunal va confirmar la condemna per genocidi imposada al ex director d'Invesgigacions de la ''Bonaerense'' (la policia de la [[Província de Buenos Aires]]). Va recordar que els crims de lesa humanitat són imprescriptibles i també la inconstitucionalitat de les lleis d'impunitat}}</ref>
1.121.490

modificacions