Jerónimo Román de la Higuera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: seguien citat com > seguien citant com
Línia 11:
Igualment, algunes famílies nobles trobaren un nou i antiquíssim origen, a més de donar notícia de batalles i victòries fins llavors desconegudes, com la [[batalla de Clavijo]].
 
Per donar publicitat a l'obra i presentar-la com a autèntica, va divulgar-la abans de publicar-la, fent-la objecte d'un debat en el qual el va intervenir defensant que l'obra no era antiga, amb la qual cosa va guanyar altres defensors. Ja en 1595, Juan Bautista Pérez, bisbe de [[Sogorb]] els va considerar falsos i Gregorio de Argáiz va publicar un llarg tractat en sis volums argumentant-ne l'autenticitat (1667-1675). [[José de Mariana]], un dels historiadors més prestigiosos de l'època era escèptic al respecte, però no els va refutar del tot. La ''Censura de historias fabulosas'' (1652), de [[Nicolás Antonio]] va presentar-se com a obra definitiva on demostrava que es tractava d'un frau. No obstant això, el frau va arrelar en tot un corrent d'historiografia fins ben entrat el segle XVIII, quan encara alguns autors crèduls seguien citatcitant com a autoritat l'obra de Dextre i les que se'n derivaren. Finalment, en va quedar demostrada la falsedat, especialment arran dels esforços de [[Gregori Maians]]<ref>Ilustración y reforma de la Iglesia: pensamiento político-religioso de don Gregorio Mayans y Siscar''. Cap. IV: "Falsos cronicones e historia eclesiástica - Formación del espíritu crítico(1699-1781)".</ref> De fet, la [[Inquisició]] va actuar contra Maians pel fet que, descobrint la falsificació, qüestionava assumptes de fe com la vinguda de Sant Jaume a la Península i tot el que se'n derivava.
 
Encara i així, el temps passat fins llavors havia fet que algunes llegendes haguessin arrelat en el poble, especialment les relatives a l'antiguitat de les esglésies i a sants locals, el culte als quals ja s'havia consolidat i s'havia introduït als santorals i als breviaris. Encara avui, la lectura acrítica d'aquestes fonts ha fet que es tinguin per certes algunes de les afirmacions, o que continuï el culte a sants clarament inexistents o sota advocacions equivocades.