Revisió del 15:27, 17 març 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: i del [[hidrogen > i de l'[[hidrogen ← Edició anterior		Revisió del 22:53, 21 març 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: com el [[heli > com l'[[heli Edició següent →
Línia 23: -Adequat al detector a utilitzar El gas portador ha de ser un gas inert, per prevenir la seva reacció amb l'analit o la columna. Generalment es fan servir gasos com el l'[[heli]], [[argó]], [[nitrogen]], [[hidrogen]] o [[diòxid de carboni]], i l'elecció d'aquest gas de vegades depèn del tipus de detector emprat. L'emmagatzematge del gas pot ser en bales normals o utilitzant un generador, especialment en el cas del [[nitrogen]] i de l'[[hidrogen]]. Després tenim un sistema de manòmetres i reguladors de flux per garantir un flux estable i un sistema de [[deshidratació]] del gas, com pot ser un tamís molecular. Generalment, la regulació de la pressió es fa a dos nivells: un primer manòmetre se situa a la sortida de la bala o generador del gas i l'altre a l'entrada del cromatògraf, on es regula el flux. Les pressions d'entrada varien entre 10 i 25 [[PSI\|psi]], el que dóna lloc a cabals de 25 a 150 mL/min en columnes de farciment i d'1 a 25 mL/min en columnes capil lars. Per comprovar el cabal es pot utilitzar un Rotàmetres o un simple mesurador de bombolles de sabó, el qual dóna una mesura molt exacta del cabal volumètric que entra a la columna.

Cromatografia de gasos: diferència entre les revisions