Vergonha: diferència entre les revisions

La ''vergonha'' era i és practicada amb la intenció de quèque hom se senti avergonyit de la pròpia llengua materna si aquesta no és el [[francès]]. Per a aconseguir el fet es promou l'[[exclusió]], la humiliació i l'ostracisme a l'escola, reforçats per l'absència de mitjans de comunicació en la llengua "minoritària".

Aquest intent de [[genocidi lingüístic]] ha estat promogut per diferents homes de poder i polítics francesos, des de [[Francesc I de França]] ([[Edicte de Villers-Cotterêts]]) fins a [[Nicolas Sarkozy|Nicolas Sarközy de Nagy-Bocsa]].

Ja des del [[1539]], a l'article 111 de l'[[Ordenança de Villers-Cotterêts]],<ref>http://www.assemblee-nationale.fr/histoire/villers-cotterets.asp</ref> la parla de llengües diferents del [[francès]] a França va rebre un fort cop quan va esdevenir obligatori emprar el francès en tot acte de caràcter [[Legislació|legal]]<ref>''de prononcer et expedier tous actes en langaige françoys'' (de pronunciar i expedir tots els actes en francès)</ref> Formalment fou una forma de desempallegar-se del [[llatí]] en els documents oficials, tot i que al [[segle XVI]] pocs súbdits francesos eren educats i tenien amplis coneixements delde llatí, però a la pràctica va significar que el francès esdevingués l'única llengua legal al regne.<ref>''en langage maternel françoys et non aultrement'' (en francès llengua materna i no altrament)</ref>

A finalsles acaballes del [[segle XVIII]], l'època coneguda com el [[Regnat del Terror]], el terme ''patois'' designava tota llengua diferent del francès parlada a França. Per a [[Encyclopédie|Enciclopèdia francesa]], editada enel [[1778]], es definia el ''patois'' com alel llenguatge propi d'arreu ade França tret de [[París]], i que era a la capital l'únic lloc on es parlava la llengua francesa.<ref>Apud Certeau et alii, 1975:51</ref> El procés intencionat d'eradicació de les llengües vernacularsvernacles de la França moderna i el menysteniment com a poca cosa més que un dialecte exclusivament oral va començar amb el manifest de l'[[Abat Gregori]] ''InformeReport sobre la necessitat i els mitjans per a anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès''<ref>[http://www.languefrancaise.net/dossiers/dossiers.php?id_dossier=66 Informe sobre la necessitat i mitjans per anihilar el patuès i universalitzar l'ús del francès]</ref> que va presentar el [[4 de juny]] de [[1794]] a l'[[Assemblea Nacional]] i fou seguit per la prohibició oficial de totes les llengües diferents del francès a l'[[administració pública]] i a l'[[educació|escola]], per tal d'unificar lingüísticament la França post-revolucionària, en un moment en què només el 10% de la població dominava el francès,<ref>http://www.gwalarn.org/brezhoneg/istor/gregoire.html</ref> és a dir, al voltant d'uns tres milions de persones sobre un total de vint-i-vuit.

Pel que fa a l'elecció del despectiu mot "[[patois]]", [[Jean Jaurès]] va referir-s'hi dient que "hom anomena ''patois'' a la llengua d'una nació derrotada".<ref>[http://rleb07.free.fr/opinions/vecteur.html]</ref> D'acordSegons alel diccionari Chambers, l'origen del terme restaés incert, però podria ser una "corrupció de ''patrois'', del [[llatí vulgar]] ''patriensis'', un habitant local o vilatà". El mot podria significar ''parla'' o ''dialecte'', en el sentit que no té la categoria de llengua. En singular fa referència al conjunt de llengües, dels seus dialectes, les seves llengües de transició i tota mena de parla diferent del francès oficial, sense fer cap mena de distinció entre elles i considerant-les com un tot homogeni indesitjable.