|
== Biografia ==
Únic fill viu de l'emperador [[Xianfeng]] i de l'emperadriu Cixi. Va succeir al seu pare i va pujar al tròtron a l'edat de 5 anys (sis segons el mètode de càlcul xinès). Es va casar l'any 1872 amb l'emperadriu[[Fitxer:Emperor Tongzhi writing.jpg|thumb|Emperador Tongzhi]]Xiaozhey (1854-1875) i no van tenir fills.<ref name=":0" />Va morir a l'edat de 18 anys a causa, segons fonts oficials, d'una [[verola]],<ref name=":1" /> malgrat que algunes fonts mencionen la [[sífilis]] com a malaltia causant de la mort, i altres indiquen que va ser assessinatassassinat com a resultat de les intrigues de l'emperadriu Cixi.
Va tenir quatre concubines
# Consort Imperial ''Shushen'', (xinès: 淑慎皇貴妃) (1860–1905)
# Consort Imperial ''Zhuanghe'', (xinès: 莊和皇貴妃) (1857–14 April 1921)
# Consort Imperial ''Jingyi'', (xinès: 敬懿皇貴妃) (1856–1932)
# Consort Imperial ''Ronghui'', (xinès: 榮惠皇貴妃) (1854–1933)
=== Regnat ===
Per causa de la seva edat, el poder l'exèrcia un triunvirattriumvirat encapçalat per la seva mare l'emperadriu Cixi (de nom Yehe Nara), concubina de l'emperador Xianfeng, l'emperadriu Xiao Chen i el [[Princep Gong]] (1833-1898), germà de Xianfeng.<ref name=":0" />
Tongzhi va assumírassumir el control personal del govern l'any 1873 amb només 17 anys, però en general va tenir molt poca incidència en els aspectes polítics i oficials de la Cort. Un dels seus primers actes públics va ser la recepció als representants de sis països occidentals, om per primer cop a la història de la Xina, l'emperador no va obligar a fer el ritual del "''kowtow''" (agenollar-se i tocar amb el cap a terra com a signe de suplicasúplica davant l'emperador).<ref name=":0" />
=== Restauració Tongzhi ===
Durant el regnat de Tongzhi es va produir una lleugera revitalització del Govern dels Qing, procèsprocés conegut com a "Revitalització Tongzhi", en un moment on el govern estava molt condicionat pels múltiples conflictes heretats del govern anterior ([[segona Guerra de l'Opi]], invasió del [[Antic Palau d'Estiu|Palau d'Estiu]] per les tropes angleses i franceses, rebel·lions internes al sud i al nord del paispaís, les condicions imposades pels països occidentals en els tractats de Tianjin (18758) i de Pekin (1860)。
La restauració va seguir l'exemple de les dinasties [[Han]] i [[Dinastia Tang|Tang]], i les fites més destacades van ser:<ref name=":0" />
* Acabar amb la Rebel·lió de [[Taiping]] (1850-1864) al sud del país, i la rebel·lió de [[Nian]] (1853-1868), al nord
* Acabar amb els moviments interns a [[Kueichou]] (1872), [[Yunnan]] (1873), Shensi (1873) i del [[Turquestan (desambiguació)|TurkestánTurquestan]]
* Millora de les finances públiques
* Potenciar la producció agrària amb la distribució de llavors i d'eines pel desenvolupament de noves zones de cultiu
* Creació de l'Escola de llengües estrangeres (1862) i l'Escola per l'ensenyament de matèries científiques (Tung-wen-kuan) (1866)
* Les Drassanes a Shanghai (1862) i la Companyia de navegació a vapor (1872)<ref>{{Ref-web|url = www.courseweb.uottawa.ca|títol = Història de Xina|consulta = agost 2015|llengua = anglès|editor = Universitat d'Ottawa|data = }}</ref>
També éses va crear la "[[Zongli Yamen]]" com a un Ministeri del Govern pels Afers Exteriors, sota la direcció del Princep Gong.
== Referències ==
| 