Guerra a l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 88:
:''El Nèstor d'Homer no va ser molt hàbil capitanejant un exèrcit quan va ordenar que els grecs formessin per tribus (...), doncs havia d'haver unit els amants amb els seus estimats. Perquè els homes de la mateixa tribu es valoren molt poc els uns als altres quan el perill aguaita; però un grup cimentat en l'amistat basada en l'amor mai serà separat doncs, tement l'afront, els amants pels estimats, i aquests per aquells, així perseveren en els perills els uns pels altres.''
Aquestes unions estan reflectides en episodis de la [[mitologia grega]], com l'heroica relació entre [[Aquil·les]] i [[Pàtrocle]] en l{{'}}''[[Ilíada]]'', on pel que sembla la seva unió va estimular tant la moral com la valentia. Les unions
:''Trobem que la majoria de les nacions guerreres són més addictes a l'amor, com els [[Beòcia|beocis]], els [[Lacònia|lacedemonis]] i els [[Creta|cretencs]]. I entre els més antics herois cap va ser tan amorós com [[Meleagre (mitologia)|Meleagre]], [[Aquil·les]], [[Aristòmenes]], [[Cimó d'Atenes|Cimó]] o [[Epaminondes]]; l'últim dels quals va tenir com concubins a Asòpic i a Cafisodor, que va ser assassinat al costat d'ell en la [[Batalla de Mantinea (362 aC)|Batalla de Mantinea]] i jeu enterrat molt proper a ell.<ref>[Plutarc]], ''Obres morals i de costums (Moràlia). Volum IV: De l'amor'', a "Flavià i Autòbol, fills de Plutarc, 17". És possible trobar ''online'' el text traduït a l'anglès [http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1214&layout=html#chapter_92422].''</ref>
Línia 103:
D'acord amb Plutarc, Gòrgides inicialment va distribuir al Batalló Sagrat de Tebes al llarg de les seves línies de batalla com un cos d'elit per a enfortir la resolució dels altres, però llavors [[Pelòpides]], després que el Batalló hagués lluitat amb èxit en la [[batalla de Tegira]], el va usar com una espècie de guàrdia personal. Durant prop de 33 anys el Batalló Sagrat de Tebes va ser una part important de la infanteria grega.
La seva major derrota va succeir en la [[Batalla de Queronea (338 aC)|batalla de Queronea]], que va ser la batalla decisiva en la qual [[Filip II de Macedònia]] i el seu fill [[Alexandre el Gran]] van acabar amb la independència de les ciutats-estats gregues. Filip havia estat captiu a [[Tebes (Grècia)|Tebes]], on va aprendre les seves tàctiques militars. La resta de l'exèrcit tebà va fugir quan es va enfrontar a les aclaparadores forces de Filip i Alexandre, però el Batalló Sagrat, envoltat, es va mantenir ferm i van caure on estaven. Plutarc refereix que Filip, davant la visió dels cadàvers apilonats i entenent de qui eren, va exclamar: «
Encara que Plutarc afirma que els tres-cents components del batalló van morir aquest dia, altres escriptors afirmen que dos-cents cinquanta van morir, i que la resta solament van ser ferits. Aquestes dades van ser verificades en la seva tomba comunal a [[Queronea]], en la qual van ser trobats dos-cents cinquanta-quatre esquelets, alineats en set files.
| |||