Tebes (Grècia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 71:
Més tard, sota domini otomà (des [[1460]]), va quedar reduïda només a la ciutadella de Cadmea i algunes cases més. No queda cap rastre de l'antiga ciutat i només s'hi han trobat algunes estàtues i fragments de les muralles.
 
== El Batalló Sagrat de Tebes i pederàstiahomosexuaitat entre militars ==
{{AP|Batalló Sagrat de Tebes|PederàstiaHomosexuaitat militar a l'antiga Grècia}}
[[Fitxer:Kiss Briseis Painter Louvre G278 full.jpg|thumb|[[Kylix]] àtic ([[segle V aC]]) que representa un amant (ἐραστής) besant el seu amat (ἐρώμενος). Les representacions d'escenes pederàstiques són abundants en l'[[art grec]].]]
El [[Batalló Sagrat de Tebes]], una unitat militar separada de la resta i reservada únicament a homes i els seus joves estimats, és normalment considerat com el primer exemple de com a l'[[antiga Grècia]] s'usava l'amor entre soldats de la tropa per estimular el seu esperit combatiu. Els [[Tebes (Grècia)|tebans]] atribuïen al Batalló Sagrat el [[Tebes (Grècia)|poder de Tebes]] durant la generació anterior a la seva caiguda davant [[Filip II de Macedònia]], que va quedar tan impressionat davant del seu valor en combat que va manar construir un momument que encara avui es manté en peus en el lloc on es van enterrar als soldats. També va criticar durament les opinions que els espartans tenien del Batalló. Diu [[Plutarc]] en la seva obra ''Pelòpides'':
:''Morin els que hagin pogut pensar que entre semblants homes hagi pogut haver-hi res reprensible.<ref>[[Plutarc]], ''Pelòpides'' 18. És possible trobar ''online'' el text traduït al castellà [http://imperivm.org/cont/textos/txt/plutarco_vidas-paralelas-tii-pelopidas.html].''</ref>
 
Línia 80:
:''El Nèstor d'Homer no va ser molt hàbil capitanejant un exèrcit quan va ordenar que els grecs formessin per tribus (...), doncs havia d'haver unit els amants amb els seus estimats. Perquè els homes de la mateixa tribu es valoren molt poc els uns als altres quan el perill aguaita; però un grup cimentat en l'amistat basada en l'amor mai serà separat doncs, tement l'afront, els amants pels estimats, i aquests per aquells, així perseveren en els perills els uns pels altres.''
 
Aquestes unions estan reflectides en episodis de la [[mitologia grega]], com l'heroica relació entre [[Aquil·les]] i [[Pàtrocle]] en l{{'}}''[[Ilíada]]'', on pel que sembla la seva unió va estimular tant la moral com la valentia. Les unions ena l'exèrcit prenien la forma típica de [[Pederàstia a l'antiga Grècia|pederàstia]], sent escasses les relacions més igualitàries. Aquestes relacions han quedat documentades per molts historiadors grecs i en discursos [[filosofia|filosòfics]], així com en descortesos esments com la de [[Filip II de Macedònia]], recollida per [[Plutarc]]:
 
:''Trobem que la majoria de les nacions guerreres són més addictes a l'amor, com els [[Beòcia|beocis]], els [[Lacònia|lacedemonis]] i els [[Creta|cretencs]]. I entre els més antics herois cap va ser tan amorós com [[Meleagre (mitologia)|Meleagre]], [[Aquil·les]], [[Aristòmenes]], [[Cimó d'Atenes|Cimó]] o [[Epaminondes]]; l'últim dels quals va tenir com concubins a Asòpic i a Cafisodor, que va ser assassinat al costat d'ell en la [[Batalla de Mantinea (362 aC)|Batalla de Mantinea]] i jeu enterrat molt proper a ell.<ref>[Plutarc]], ''Obres morals i de costums (Moràlia). Volum IV: De l'amor'', a "Flavià i Autòbol, fills de Plutarc, 17". És possible trobar ''online'' el text traduït a l'anglès [http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1214&layout=html#chapter_92422].''</ref>