Globus terraqüi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 195.57.75.58 (discussió) a l'última versió de Txebixev
m Corregit: - de la [[Edat + de l'[[Edat
Línia 15:
No han sobreviscut globus terrestres de l'Antiguitat fins als nostres dies. Sí un [[globus celeste]], el que forma part d'una escultura hel·lenística denominada [[Atles Farnese]], una còpia romana del [[segle II]], avui al Museu de Nàpols.<ref Name=Encarta> Microsoft Encarta Encyclopedia 2003. </ref>
 
Els primers globus terraqüis únicament representaven les terres emergides del [[Vell Món]], i l'extensió d'aquestes depenia del grau de coneixement d'elles que es tenia en cada moment històric. Els construïts per [[cartografia islàmica|cartògrafs musulmans]] de la l'[[Edat d'Or de l'islam]] van aconseguir un alt grau de perfecció, com el construït en el [[segle IX]] per al califa abbasí [[Al-Ma'mun]].<ref name="Medieval"> Medieval Islamic Civilization By Josef W. Meri, Jere L Bacharach, page 138-139 - available via google books - Aramco World, May-June</ref> Un altre exemple va ser el que l'astrònom persa [[Jamal ad-Din]] va presentar a Pequín en 1267.<ref name="David">{{citar ref|títol = The Image of the Spherical Earth|autor = David Woodward|publicació= [[Perspectiva (journal)|Perspectiva]]|volum = 25|any = 1989|pàgines = 3-15 [9]|editorial = [[MIT Press]]|url = http://www.jstor.org/stable/1567135|consulta=2010-02 -22}}</ref>
 
El globus terrestre més antic que es conserva va ser construït per Martin Behaim a la ciutat alemanya de [[Nuremberg]] el 1492.<ref Name=Encarta/> El primer que va representar les terres emergides del [[Nou Món]] va ser el realitzat per Martin Waldseemüller en 1507, adaptant a l'esfera seu [[Universalis Cosmographia]]. Un altre globus terraqüi renaixentista, el [[Globus Hunt-Lenox]] (ca. 1507), inclou la frase, convertida en tòpic, "aquí hi ha dracs". A l'Observatori d'[[Istanbul]], [[Taqi al-Din Muhammad ibn Ma'ruf|Taqi al-Din]] va construir a la dècada del 1570 un globus terraqüi d'aspecte molt modern.<ref Name=Soucek>{{citar ref|nom= Svat|cognom= Soucek|títol= Piri Reis and Ottoman Discovery of the Great Discoveries|publicació= [[Studia Islamica]]|volum= 79|any= 1994|pàgines= 121-142 [123 & 134-6]|doi = 10.2307/1595839|url = http://jstor.org/stable/1595839|editorial=Maisonneuve &}}</ref>
Línia 26:
No han sobreviscut globus terrestres de l'Antiguitat fins als nostres dies. Sí un [[globus celeste]], el que forma part d'una escultura hel·lenística denominada [[Atles Farnese]], una còpia romana del [[segle II]], avui al Museu de Nàpols.<ref Name=Encarta> Microsoft Encarta Encyclopedia 2003. </ref>
 
Els primers globus terraqüis únicament representaven les terres emergides del [[Vell Món]], i l'extensió d'aquestes depenia del grau de coneixement d'elles que es tenia en cada moment històric. Els construïts per [[cartografia islàmica|cartògrafs musulmans]] de la l'[[Edat d'Or de l'islam]] van aconseguir un alt grau de perfecció, com el construït en el [[segle IX]] per al califa abbasí [[Al-Ma'mun]].<ref name="Medieval"/> Un altre exemple va ser el que l'astrònom persa [[Jamal ad-Din]] va presentar a Pequín en 1267.<ref name="David"/>
 
El globus terrestre més antic que es conserva va ser construït per Martin Behaim a la ciutat alemanya de [[Nuremberg]] el 1492.<ref Name=Encarta/> El primer que va representar les terres emergides del [[Nou Món]] va ser el realitzat per Martin Waldseemüller en 1507, adaptant a l'esfera seu [[Universalis Cosmographia]]. Un altre globus terraqüi renaixentista, el [[Globus Hunt-Lenox]] (ca. 1507), inclou la frase, convertida en tòpic, "aquí hi ha dracs". A l'Observatori d'[[Istanbul]], [[Taqi al-Din Muhammad ibn Ma'ruf|Taqi al-Din]] va construir a la dècada del 1570 un globus terraqüi d'aspecte molt modern.<ref Name=Soucek>{{citar ref|nom= Svat|cognom= Soucek|títol= Piri Reis and Ottoman Discovery of the Great Discoveries|publicació= [[Studia Islamica]]|volum= 79|any= 1994|pàgines= 121-142 [123 & 134-6]|doi = 10.2307/1595839|url = http://jstor.org/stable/1595839|editorial=Maisonneuve &}}</ref>