Diferència entre revisions de la pàgina «André Maginot»

cap resum d'edició
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
[[Fitxer:Andre_maginot_loc.jpg|right|thumb|274x274px|André Maginot.]]
'''André Maginot''' ([[París]], 17 de gener de [[1877]] - 7 de gener de [[1932]]), [[polític]] [[França|francès]] conegut per donar nom i ser l'impulsor de la [[línia Maginot]].<ref>{{GEC|0039174|línia Maginot}}</ref> Nascut a París. Els seus pares sóneren originaris de [[Lorena]] (Revigny-sud-ornain, Meuse).
 
Els seus estudis li van portar alel doctorat en Dret l'any [[1897]], amb el que va aconseguir un lloc en l'administració. Comença la seva carrera política com a conseller general de [[Revigny-sur-Ornain|Revigny-sud-Ornain]] i és triat diputat de [[Bar-le-Duc|Bar-li-Duc]] en [[1910]], càrrec que conservarà fins a la seva mort.
 
En [[1913]] es converteix en sotssecretari de Guerra de l'Estat. Quan esclata la [[Primera Guerra Mundial]] s'allista en el 44è Regiment Territorial i demana organitzar una companyia en els Alts de Meuse. Crea patrulles regulars i amb el seu valor i actitud ascendeix a sergent.
Ferit el 9 de novembre de [[1914]] no intervindrà més en el front, rebent una medalla (Médaille militaire). En [[1917]] es converteix en Ministre de Colònies i després és nomenat cavaller de la [[Legió d'Honor]] el 12 de març per actes en combat.
 
Nomenat Ministre de Pensions en [[1920]], es compromet a dotar una burocràcia més humana per als veterans de guerra. En [[1922]] és nomenat Ministre de Guerra sota el mandat de [[Raymond Poincaré]]. Es preocupa llavors de realitzar defenses a les fronteres i construir fortesforts. Va ser substituït en 1924 per Paul Painlevé. En [[1929]] reprèn la seva posició com a Ministre de Guerra i continua amb les fortificacions en l'est de França. Convençut que les línies estàtiques són la millor defensa, dinamitzà el projecte experimental que encara no estava molt avançat. El seu objectiu era disminuir el nombre d'efectius al llarg del [[Rin]] per aportar-los major mobilitat.
 
Tanca els comptes de la construcció en 3,3 mil milions de francs i quatre anys de treballs. El projecte surt votat per 274 vots a favor i 26 en contra. Es pot dir que la línia Maginot va ser deguda principalment a Paul Painlevé, però la seva construcció no hauria estat possible sense l'impuls de André Maginot.
Usuari anònim