|
Un ciutadà era, per definició, un soldat. I el grau de qualificació política del ciutadà era el que determinava el seu grau de qualificació militar. A les classes socials més altes els corresponien els càrrecs superiors.
EnA l'Atenes del segle V a. C., els [[''pentacosiomedimnos]]'',<ref>[[Aristòtil]], ''[[Constitució dels atenesos]]'', 7.3.</ref> els membres de la primera [[Classe social|classe]] tenien el privilegoprivilegi de la [[trierarca|trierarquía]]trierarquia, la [[Litúrgia (Antiga Grècia)|litúrgia]] principal, que els encarregava armar la flota. Els cavallers ''es triaven entre els ''[[hippeis]]'',<ref>[http://web.archive.org/web/http://messagenet.com/myths/ppt/hippeis_1.html Stewart, Michael. "People, Plaus & Things: Hippeis (1)", Greek Mythology: From the Iliad to the Fall of the Last Tyrant].</ref> els membres de la segona classe. I per pertànyer a la falange dels hoplitas[[hoplites]] havien de formar part dels [[zeugitaszeugites]],<ref>Stockton, D., ''The Classical Athenian Democracy '', p. 7.</ref> la tercera classe.
{{AP|Sistema hoplíticohoplític}}
El bon soldat era el propietari de terres. No només perquè no es podia ocultar a la cobdícia dels enemics, sinó principalment perquè treballar la terra, segons Jenofonte[[Xenofont]], era una escola de virtut per al ciutadà, en la qual adquiria les qualitats de vigilància, força i justícia que formen la base de l'esperit militar.
El bon soldat era també pare de família, perquè la preocupació per conservar la llibertat dels seus fills era un altre bon motiu per combatre.
|
