Revisió del 23:09, 23 març 2016 modifica Markan80 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 10.452 edits →‎L'imperialisme atenès ← Edició anterior		Revisió del 23:12, 23 març 2016 modifica desfés Markan80 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 10.452 edits →‎El soldat-ciutadà Edició següent →
Línia 20: Un ciutadà era, per definició, un soldat. I el grau de qualificació política del ciutadà era el que determinava el seu grau de qualificació militar. A les classes socials més altes els corresponien els càrrecs superiors. A l'Atenes del segle V a.C., els ''pentacosiomedimnos'',<ref>[[Aristòtil]], ''[[Constitució dels atenesos]]'', 7.3.</ref> els membres de la primera [[Classe social\|classe]] tenien el privilegi de la trierarquia, la [[litúrgia]] principal, que els encarregava armar la flota. Els cavallers ''es triaven entre els ''hippeis'',<ref>[http://web.archive.org/web/http://messagenet.com/myths/ppt/hippeis_1.html Stewart, Michael. "People, Plaus & Things: Hippeis (1)", Greek Mythology: From the Iliad to the Fall of the Last Tyrant].</ref> els membres de la segona classe. I per pertànyer a la falange dels [[hoplites]] havien de formar part dels [[zeugites]],<ref>Stockton, D., ''The Classical Athenian Democracy '', p. 7.</ref> la tercera classe. El bon soldat era el propietari de terres. No només perquè no es podia ocultar a la cobdícia dels enemics, sinó principalment perquè treballar la terra, segons [[Xenofont]], era una escola de virtut per al ciutadà, en la qual adquiria les qualitats de vigilància, força i justícia que formen la base de l'esperit militar.

Guerra a l'antiga Grècia: diferència entre les revisions