Diferència entre revisions de la pàgina «Instador del poble i del bé comú»

m
Corregit: - provocar l'ira contra + provocar la ira contra
m (Corregit: - provocar l'ira contra + provocar la ira contra)
El 1473 en els capítols atorgats als forans per Joan II s'anomena un càrrec elet pel Consell de la part forana ''per fer instància en la revisió dels dits comptes universals e fer en aquells les oportunes impugnations que li aparra per lo interès de la dita Part Forana''. Sembla, per aquests indicis, que la [[política de redreç de Ferran el Catòlic]] va anar dirigida en part a defensar els interessos dels menestrals i pagesos front a la totpoderosa oligarquia ciutadana. Aquesta va ser la política de Vicenç Escrivà de Romaní, [[Joan d'Eimeric i Saplana|Joan Eimeric]] i [[Miguel de Gurrea y Cerdan|Miguel de Gurrea]]. És per això que tenia sentit una figura representativa que defensàs els interessos populars. La potenciació dels ''instadors'' va anar lligada a la [[sentència arbitral de 1512]], en la qual s'ordenava la confecció del primer cadastre de l'illa, condició necessària per a poder valorar els béns sobre els quals s'havia de tributar.
 
L'instador podia oir les reclamacions que es feien sobre la valoració dels béns efectuades pels ''taxadors'' i la posterior distribució de les [[talla (impost)|talles]]. Aquesta funció de l'instador va provocar l'la ira contra ells de l'aristocràcia terratinent que sovint va boicotejar la seva actuació o, a vegades, en va voler controlar l'elecció.<ref>Aquest és el cas de Mossèn Andreu Rossinyol de Defla, a Sineu, que intervingué en l'elecció de diversos instadors, com es descriu a les ''informacions judicials'' on es fa referència a Antoni Verger ''que fonc elet instador i ho fonc a concert de Mossèn Rossinyol perquè pogués fer bé''</ref>
 
== Els instadors després de l'esclat del moviment revolucionari ==
1.150.164

modificacions