Exèrcit insurgent ucraïnès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - rehabilitar la UPA, + rehabilitar l'UPA,
m Corregit: - 1946, la UPA es + 1946, l'UPA es
Línia 66:
La lluita entre l'UPA i les [[Exèrcit Roig|forces militars soviètiques]] realment va començar quan les unitats de l'Exèrcit Roig, que avançava a l'oest d'Ucraïna, van entrar al territori controlat per la resistència. L'UPA va tractar d'evitar enfrontaments directes amb les unitats regulars de l'exèrcit soviètic, perquè en bona part estaven formades per ucraïnesos, considerats com a potencials reclutes per a l'UPA. En lloc d'això, es va centrar en atacs contra unitats de l'[[NKVD]] i contra funcionaris soviètics de tots els nivells, des l'oficial d'alt rang de l'[[NKVD]] i l'Exèrcit Roig al mestre i al simple empleat de correus, considerats com a agents del poder soviètic a Ucraïna. L'UPA també va interrompre els esforços per col·lectivitzar les terres de conreu. Al març de 1944, els insurgents de l'UPA feriren de mort [[Nikolai Vatutin]], comandant de la [[Batalla de Kursk]], que havia participat en l'alliberament de Kíev. Diverses setmanes més tard, un batalló de l'[[NKVD]] va ser derrotat per l'UPA prop [[Rivne]]. Era el preludi de la lluita a gran escala, que va tenir lloc durant l'[[estiu]] de [[1944]] i enfrontà 30.000 soldats soviètics amb l'UPA a [[Volínia]]. Va acabar en grans pèrdues en ambdós bàndols. Al final de l'[[estiu]] de [[1945]], molts dels grans batallons de l'UPA continuaven controlant i administrant vastes regions a l'oest d'Ucraïna.
 
Al novembre de 1944, [[Nikita Khrusxov|Krusxov]] va llançar el primer de molts grans atacs soviètics contra l'UPA en tot l'oest d'Ucraïna amb la participació d'almenys vint divisions de combat de l'[[NKVD]], amb el suport d'unitats d'artilleria i blindats. Bloquejaren les carreteres i pobles i cremaren alguns dels boscos dels voltants. La investigació en els arxius de l'NKVD a Ucraïna, disponible des de la [[dècada del 1990]] mostra que les unitats de [[NKVD]] van ser disfressades de soldats de l'UPA i cometeren atrocitats per desmoralitzar la població civil. Les regions controlades per l'UPA foren despoblades. despoblar. S'estima que entre 182.543 a 500.000 ucraïnesos van ser deportats al [[Gulag]] entre 1944 i 1952. Tot i que els soviètics no van poder destruir l'UPA, aquest va patir grans pèrdues i es va veure obligat a dividir-se en petites unitats compostes per 100 homes (''[[sòtnia|sòtnies]]''). Molts dels seus membres es van desmobilitzar i van tornar a casa seva. Per aquesta raó, el 1946, la l'UPA es va reduir a un grup de 5 a 10.000 combatents i les activitats importants de l'UPA es desenvoluparen des de llavors prop de la frontera polonès-soviètica. El 1947, hauria assassinat el el viceministre comunista polonès de defensa, general [[Karol Świerczewski]].
 
Durant l'última fase de la seva lluita, l'UPA va rebre ajuda de la [[Agència Central d'Intel·ligència|CIA]] i de la intel·ligència britànica i francesa, tot i que l'operació va ser destapada pel doble agent [[Kim Philby]].<ref>{{ref-web|url=http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|títol=Organization of Ukrainian Nationalists and the Ukrainian Insurgent Army|editor= Institut d'Història d'Ucraïna, Acadèmia de les Ciència d'Ucraïna|consulta=26 de maig del 2013|urlarxiu=//web.archive.org/web/20080411143934/http://history.org.ua/oun_upa/upa/23.pdf|dataarxiu=2008-04-11}}{{uk}}</ref> No va ser fins a 1947-1948 que la resistència de l'UPA es va trencar prou per permetre l'aplicació de la [[Col·lectivització a la Unió Soviètica|col·lectivització soviètica]] a gran escala a l'oest d'Ucraïna. Les incursions esporàdiques de l'UPA va continuar fins a mitjans dels [[dècada del 1950|anys 1950]], després de la mort del general [[Roman Xukhèvitx]], que fou mort en una emboscada prop de [[Lviv]] el març del 1950.