Algerri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
Enllasar Reial Monasteri de Poblet |
||
Línia 22:
Les primeres noticies del castell d’Algerri daten de 1105, quant escara no havia estat conquerit als musulmans. Aleshores, [[Pedro Ansúrez]], tutor d’Ermengol VI d’Urgell, donà en alou als comptes de Barcelona, Ramon Berenguer III i Almodis, el castell d’Algerri per quant fos conquerit. El dit compte castellà, vers el 1109, convingué amb el rei d’Aragó i Pamplona, Alfons el Batalle, per la meitat de diversos castells encara en poder dels sarraïns, entre els quals es trobava el d’Algerri. Bé que ha estat dit que el castell fou conquerit entre 1115 i el 1116, hom creu que això no esdevin gué fins que fou recuperat el formidable bastió de Castelló de Farfanya, el 1130, amb dos llocs reberen, posteriorment, cartes de poblament similars a les concedides a Gerp i a Balaguer. Bé que es reservà la senyoria, Ermengol VI donà el domini del cas tell d’Algerri a plançons de la casa vescomtal de Cabrera, el primer dels quals fou Ramon Berenguer d’Àger, que el 1158 el concedí a una de les seves filles.
La senyoria superior del castell pervingué posteriorment d'Ermen gol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, la susdita senyoria passa a la casa de Cervera. Mentrestant, l’església parroquial de Santa Maria d’Algerri pervingué (com era previst que es fes ja abans de la conquesta del indret) a l’abadia de Sant Pere d’Àger. En la liquidació del comtat d’Urgell per Ferran d’Antequera, aquest dona al cavaller aragonès Juan de Luna les quèsties, pesqueres i altres drets que tenia a Algerri. Tanmateix, per un altra font, hom sap que també donà quèsties i altres drets a Algerri a Ramon de Perellós. El 1541 la senyoria del castell d’Algerri era de Joan de Comallonga, funcionari reial, que fou creat i nomenat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, baró d’Algerri. Poc després, però, la senyoria d’Algerri fou adquirida per l’abad de [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]], Pere Boquers (1546-64), amb el producte que obtingué de la venda de la granja de Cérvoles. Ja abans d’adquirir la senyoria d’Algerri, el monestir cistercenc hi posseïa alguns béns. La senyoria i la jurisdicció romangué en mans del monestir de Poblet fins a la desamortització de Mendizabal. Constituïa la baronia d’Algerri, que comprenia també, al segle XVII, els pobles d’Almenara, Penal i Llunel,
Algerri n’era el cap administratiu. El títol de barons d’Algerri fou rehabilitat en 1931 per la família Camps.
| |||