Farga catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.74.27.169. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 14:
El ferro batut, segons les dimensions dels perfil, rebia diferents denominacions: ''Verga'' o ''vergalina'', emprat per a fer claus, ''barrot'', barres grosses quadrades de tres dits, ''llauna'' o barra, de tres dits d'ample i un de gruix, i ''cairal'', quadrat d'un dit.<ref>[http://www10.gencat.net/agaur_web/recursos/La_Farga/Docs/2_1-aspTecnics.htm Pere Molera i Solà, ''Estructura de la farga'']</ref> Els perfils brillants i amb acabat rectificat rebien el nom de ''plata''.
A Catalunya va florir una brillant indústria siderúrgica transformadora, que amb les lògiques desviacions que exigeixen els temps moderns, encara perdura. Les principals indústries derivades de la farga catalana foren, entre d'altres, les d'armes portàtils, claus, reixes, béns d'equip, etc. Els productes manufacturats per la indústria transformadora proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica. La farga catalana va tenir importància durant l'[[edat mitjana]], però al [[segle XIX]] va anar en declivi. Aquest sistema es va estendre molt per tot [[Europa]] i, a Catalunya, es va estendre sobretot per la [[Vallferrera]], el [[Llobregat]], el [[Freser]], el [[Ter]] i al [[Vallespir]].
== Menerons, carboners i traginers ==
Per obtenir ferro eren necessaris diversos elements imprescindibles; en primer lloc, jaciments de minerals de ferro o meners, a continuació grans extensions de boscos per obtenir carbó vegetal i aigua abundant per moure els ginys de les fargues: les trompes i les rodes hidràuliques. L'activitat econòmica que es desenvolupava al voltant d'una sola farga era ingent. Al llarg del segle XVIII ocupava una vuitantena de persones, entre fargaires, menerons, carboners i traginers, sense comptar els manufacturers de la vila, als quals es proporcionava el ferro fargat i estirat per transformar-lo en claus, armes, serralleria, eines del camp, etc. Aquests, a la vegada contractaven els traginers per vendre els seus productes arreu.
== La farga ==
| |||