Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 3 anys
m
Corregit: -nord americà +nord-americà
Des de la creació del [[Servei d'Antiguitats Egípcies]] (predecessor del [[Consell Suprem d'Antiguitats]]) per [[Auguste Mariette]], s'havia establert que tota excavació havia de ser supervisada per aquest organisme i pels delegats del Museu Egipci del Caire que s'acabava de fundar. Tot i això hi havia un extens mercat negre que venia els tresors de l'Antic Egipte a rics occidentals.
 
A principis dels anys setanta (del segle XIX) van començar a arribar al mercat negre tot d'objectes de gran bellesa i riquesa que els investigadors del Servei d'Antiguitats van poder catalogar com a pertanyents a la dinastia XXI,<ref>Gaston Maspero, ''Les momies royales de Déir el-Bahari'', 1889</ref> per les inscripcions, els materials emprats i el treball dels artesans van poder deduir que es tractava d'objectes de l'alta noblesa o de la reialesa. Van investigar durant anys, però no en va poder treure l'entrellat, només van descobrir que els tresors havien de venir de la zona de [[Luxor]] (l'antiga Tebes). Finalment [[Gaston Maspero]], l'aleshores director del [[Museu d'Antiguitats Egípcies]] del [[El Caire|Caire]] i cap del Servei d'Antiguitats Egípcies, va convèncer un milionari nord -americà, Charles Wilbour, qui havia arribat al Caire per a comprar relíquies per a la seva col·lecció, que investigués per a ell. En pocs dies d'haver arribat a Luxor, Wilbour va anr a parar a casa d'Ahmed, qui li va oferir una sèrie d'objectes pertanyents a l'amagatall. Wilbour va telegrafiar ràpidament Maspero qui va iniciar les investigacions. Ahmed va anar a la presó, Hussein va desaparèixer i, arran de les disputes entre els germans pel repartiment del tresor, Mohamed va decidir informar les autoritats i mostrar-los l'amagatall. Uns quants funcionaris i antiquaris també estaven implicats en el saqueig de la tomba i el comerç dels objectes extrets, però segons diversos testimonis, en desconeixien la ubicació.
 
El 1881, Gaston Maspero, com que no hi podia anar personalment perquè era a [[França]], va enviar una delegació, encapçalada per Emil Brugsch, a salvar tot allò que fos possible de la tomba. L'amagatall es va buidar pràcticament en 48 hores, no se'n van fer fotografies ni plànols ni cap mena de documentació catalogant els objectes o la seva disposició. Brugsch al·legà que havia corregut tant perquè la ubicació de la tomba ja s'havia fet pública i que temia més saquejos dels habitants de la zona. L'única documentació que existeix és de visites i investigacions posteriors, i de l'informe que Maspero demanà a Brugsch, qui l'escriví de memòria. Entre el magatzem dels Abd el-Rasul i la tomba es van recuperar uns 40 sarcòfags i unes 6000 peces, a part de les mòmies.
1.120.671

modificacions