Revisió del 08:47, 18 des 2015 modifica Beusson (discussió \| contribucions) Administradors 98.924 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:08, 24 març 2016 modifica desfés Abatlles (discussió \| contribucions) 30 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 29: '''''Aïda''''' és una [[òpera]] en quatre actes de [[Giuseppe Verdi]], escrita a partir d'un [[llibret]] en [[italià]] d'[[Antonio Ghislanzoni]], basat en un argument escrit per l'[[egiptologia\|egiptòleg]] francès [[Auguste Mariette]]. És l'òpera que més vegades s'ha representat al [[Liceu]], amb 442 representacions. ~~Va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'[[Egipte]], a Verdi per 150.000 francs.~~ Tot i que l'òpera havia de ser estrenada el gener de [[1871]], a causa de la [[Guerra Francoprussiana]], el públic no la va poder veure fins al [[24 de desembre]] d'aquell mateix any a l'Òpera Khedivial del [[El Caire\|Caire]]. ''Aïda'' va ser rebuda amb gran acceptació del públic i, de fet, continua essent un clàssic del repertori operístic. A Barcelona va ser estrenada per primer cop al [[Teatre Principal (Barcelona)\|Teatre Principal]], el 16 d'abril del [[1876]]. == ~~Representacions~~Origen == Ismail Pachá, governador d’Egipte, va encarregar a Verdi una òpera per representar-la al gener de 1871, per la qual li va pagar 150.000 francs, però l’estrena es va retardar a causa de la Guerra Franco – Prussiana. El llibret de Metastasio de ''Nitteti'' (1756) va ser una font principal de la trama. En contra de la creença popular, l’òpera no va ser escrita per commemorar la inauguració del Canal de Suez l’any 1869, ni tampoc pel Teatre d’Òpera del governador, que es va estrenar amb el ''Rigoletto'' de Verdi en el mateix any. A Verdi li van demanar de compondre una oda per a l’obertura del Canal, però va declinar la petició argumentant que no escrivia “obres ocasionals”, però va començar a rumiar la idea de compondre una òpera. Pasha va intentar convèncer novament a Verdi, i fins i tot a Gounod o Wagner. Quan Verdi va llegir l’argument escrit per Auguste Mariette el va considerar com una bona opció i finalment va acceptar l’encàrrec el 2 de juny de 1870. L'estrena no té res a veure amb la inauguració del [[canal de Suez]] el 1869, sinó amb la de l'Òpera del Caire. Però l'encàrrec no es va poder complir i finalment el nou teatre va ser estrenat amb ''[[Rigoletto]]''. ''Aïda'' no es va presentar fins al 24 de desembre de 1871 i va constituir un esdeveniment cultural de primera magnitud. Tot i això, Verdi no s'havia desplaçat al Caire per centrar tots els seus esforços en la següent estrena de l'òpera a la Scala de Milà.<ref name="Alier història">{{ref-llibre\|cognom=Alier\|nom=Roger\|títol=Història de l'òpera italiana\|pàgines=163\|editorial=Empúries\|any=1992\|isbn=9788475963570\|enllaçautor=Roger Alier}}</ref> == Història de les representacions == Verdi originalment va decidir no escriure una obertura per l’òpera, sinó només un breu preludi orquestral. Després va compondre una obertura de la varietat popurri per a substituir al preludi original. Tot i així, al final va decidir que no s’interpretés l’obertura degut a la seva – en les seves pròpies paraules – “insipidesa pretensiosa”. Aquesta obertura, que no s’acostuma a tocar actualment, es va oferir en una insòlita interpretació per Arturo Toscanini i l’Orquestra Simfònica de la NCB el 30 de març de 1940. Aïda va tenir un gran èxit quan finalment es va estrenar a la ciutat del Caire el 24 de desembre de 1871. Verdi es va apropar al gènere de la ''Grand Opéra'', creant una obra espectacular, de gran desplegament de mitjans escènics (grans cors, escenes i efectes especials). La representació va ser grandiosa i el vestuari, els accessoris i l’escenografia per l’estrena van ser dissenyats per Auguste Mariette. La corona que duia Amneris era d’or massís i les armes de Radamès de plata. Els protagonistes van ser la soprano Antonietta Pozzoni (Aïda), el tenor Pietro Mongini (Radamès), la mezzosoprano Eleonora Grossi (Amneris) i el baríton Francesco Steller (Amonasro), entre altres. Verdi havia escrit el paper d’Aïda per la veu de Teresa Stolz, el qual va cantar per primera vegada a l’estrena de Milà. Verdi havia demanat al promès de Teresa, Angelo Mariani, que assumís la direcció de l’estrena del Caire, però ell va declinar l’oferta, de manera que se’n va encarregar Giovanni Bottesini. Tot i que Verdi no va acudir a l’estrena del Caire va quedar molt insatisfet amb el fet que l’audiència estigués formada per dignataris, polítics i crítics i no pel públic en general. Per tant, va considerar l’estrena europea a Itàlia, que va tenir lloc a La Scala de Milà el 8 de febrer de 1872, i en la qual es va implicar intensament en cada etapa, com l’estrena real. L’ Amneris de Milà, a càrrec de Maria Waldmann, va ser la seva preferida en el paper i li va demanar que ho repetís varies vegades. == Anàlisi musical == El tema d'Aïda va proporcionar al compositor inigualables oportunitats d'escriure passatges grandiloqüents que va barrejar amb una trama de sentiments intimistes, sobretot en el dos últims actes de l'òpera. La música, amb el caràcter habitual de les grans obres verdianes, té un perfum exòtic pretesament egipci, com es pot apreciar en les escenes del temple, en el ballet i en l'escena inicial del tercer acte.<ref name="Alier història">{{ref-llibre\|cognom=Alier\|nom=Roger\|enllaçautor=Roger Alier\|títol=Història de l'òpera italiana\|any=1992\|editorial=Empúries\|pàgines=163\|isbn=9788475963570}}</ref> == Argument ==

Aida (Verdi): diferència entre les revisions