Revisió del 20:08, 24 març 2016 modifica Abatlles (discussió \| contribucions) 30 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 20:11, 24 març 2016 modifica desfés Abatlles (discussió \| contribucions) 30 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 41: Aïda va tenir un gran èxit quan finalment es va estrenar a la ciutat del Caire el 24 de desembre de 1871. Verdi es va apropar al gènere de la ''Grand Opéra'', creant una obra espectacular, de gran desplegament de mitjans escènics (grans cors, escenes i efectes especials). La representació va ser grandiosa i el vestuari, els accessoris i l’escenografia per l’estrena van ser dissenyats per Auguste Mariette. La corona que duia Amneris era d’or massís i les armes de Radamès de plata. Els protagonistes van ser la soprano Antonietta Pozzoni (Aïda), el tenor Pietro Mongini (Radamès), la mezzosoprano Eleonora Grossi (Amneris) i el baríton Francesco Steller (Amonasro), entre altres. Verdi havia escrit el paper d’Aïda per la veu de Teresa Stolz, el qual va cantar per primera vegada a l’estrena de Milà. Verdi havia demanat al promès de Teresa, Angelo Mariani, que assumís la direcció de l’estrena del Caire, però ell va declinar l’oferta, de manera que se’n va encarregar Giovanni Bottesini. Tot i que Verdi no va acudir a l’estrena del Caire va quedar molt insatisfet amb el fet que l’audiència estigués formada per dignataris, polítics i crítics i no pel públic en general. Per tant, va considerar l’estrena europea a Itàlia, que va tenir lloc a La Scala de Milà el 8 de febrer de 1872, i en la qual es va implicar intensament en cada etapa, com l’estrena real. L’ Amneris de Milà, a càrrec de Maria Waldmann, va ser la seva preferida en el paper i li va demanar que ho repetís varies vegades. Aïda va ser rebuda amb gran entusiasme en la seva estrena a Milà. L’òpera de seguida es va representar als principals teatres d’òpera per tota Itàlia, incloent el Teatre Regio di Parma (20 de abril de 1872), el Teatre di San Carlo (30 de març de 1873), La Fenice (11 de juny de 1873), el Teatre Regio di Torino (26 de desembre de 1874), el Teatre Comunale de Bolonia (30 de setembre de 1877, amb Giuseppina Pasqua fent el paper d’Amneris i Franco Novara com el Rei), i el Teatre Costanzi (8 d’octubre de 1881, amb Theresia Singer fent el paper d’Aïda i Giulia Novelli el d’Amneris) entre d’altres. ~~== Anàlisi musical ==~~ === Interpretacions === El tema d'Aïda va proporcionar al compositor inigualables oportunitats d'escriure passatges grandiloqüents que va barrejar amb una trama de sentiments intimistes, sobretot en el dos últims actes de l'òpera. La música, amb el caràcter habitual de les grans obres verdianes, té un perfum exòtic pretesament egipci, com es pot apreciar en les escenes del temple, en el ballet i en l'escena inicial del tercer acte.<ref name="Alier història">{{ref-llibre\|cognom=Alier\|nom=Roger\|enllaçautor=Roger Alier\|títol=Història de l'òpera italiana\|any=1992\|editorial=Empúries\|pàgines=163\|isbn=9788475963570}}</ref> Aïda és una de les òperes més populars del compositor italià, que en el seu moment ja era un compositor de gran prestigi per tot Europa però l’èxit d’aquesta nova òpera va reforçar encara més la seva fama internacional. Alguns detalls de les estrenes internacionals d’Aïda són els següents: • Argentina: 4 d’octubre de 1873, Teatre Colón de Buenos Aires (molt probablement el Teatre Colón original anterior a l’actual o Teatre d’Òpera). • Estats Units: 26 de novembre de 1873, Acadèmia de Música a la ciutat de Nova York. • Alemanya: 20 d’abril de 1874, Òpera Estatal de Berlín • Espanya: 12 de desembre de 1874, Teatro Real. • Àustria: 29 d’abril de 1874, Òpera Estatal de Viena • Hongria: 10 d’abril de 1875, Òpera Estatal d’Hongria, Budapest. • Polònia: 23 de novembre de 1875, Gran Teatre i Òpera Nacional de Polònia, Varsòvia. • França: 22 d’abril de 1876, Théâtre-Lyrique Italien, Salle Ventadour, París, amb gairebé el mateix repartiment de l’estrena de Milà. • Rússia: 1 de desembre de 1875, Teatre Mariinski, Sant Petersburg. • Bohèmia: 11 de desembre de 1875, Nou Teatre Txec, Praga. • Regne Unit: 22 de juny de 1876, Royal Opera House, Covent Garden. • Mònaco: 13 de maig de 1877, Teatre Nacional, Monte Carlo • Austràlia: 6 de setembre de 1877, Royal Theatre, Melbourne. • Munic: 1877, Òpera Estatal de Baviera. • Estocolm: 1880, Òpera Reial de Suècia. • París: 15 d’octubre de 1881, Palais Garnier. • Metropolitan Òpera, Nova York: 12 de novembre de 1886, dirigida per Anton Seidl. • Rio de Janeiro: 30 de juny de 1886, Theatro Lyrico Fluminense. • Panamà: 1 d’octubre de 1908. Inauguració del Teatre Nacional de Panamà, interpretada per la companyia italiana de Mario Lombardi. === Segles XX i XXI === Aïda segueix sent important dins el repertori operístic estàndard i apareix com la número 13 de la llista de les òperes més representades en tot el món durant el període comprès entre els anys 2005 – 2010. Només l’any 2007, el Metropolitan havia fet més de 1.100 representacions de l’òpera, aconseguint que fos la segona representada més freqüentment per la companyia després de La bohème. == Argument ==

Aida (Verdi): diferència entre les revisions