Dècada del 1840: diferència entre les revisions

<!--- Física --->

En el camp de la [[física]], [[Christian Doppler]] proposa l'[[efecte Doppler]] el 1842 i consisteix en la variació de la [[freqüència]] de qualsevol [[ona]] emesa per un objecte en moviment.<ref name="gec">{{GEC|0022802|efecte Doppler}}</ref><ref>"[[Über das farbige Licht der Doppelsterne und einiger anderer Gestirne des Himmels]] – Versuch einer das Bradley'sche Theorem als integrirenden Theil in sich schliessenden allgemeineren Theorie" ("On the coloured light of the binary refracted stars and other celestial bodies – Attempt of a more general theory including Bradley's theorem as an integral part"). ''Abhandlungen der kaiserlichen bõhm. Gesellschaft der Wissenschaften zu Prag'' (Prague) V Folge '''2'''. 25 May 1842.</ref> [[Julius Robert von Mayer]] proposa que el [[treball (termodinàmica)|treball]] i la [[calor]] són equivalents el 1842.<ref>{{ref-publicació|cognom=von Mayer|nom=J. R.|any=1842|títol=Bemerkungen über die Kräfte der unbelebten Nature ("Remarks on the forces of inorganic nature")|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/jlac.18420420212/abstract;jsessionid=C4EDC835147959DFF63FB8464A62DB4D.d02t02|publicació=[[Liebigs Annalen|Annalen der Chemie und Pharmacie]]|volum=43|pàgines=233–40|doi=10.1002/jlac.18420420212|consulta=2012-01-27}}</ref> A l'any següent, [[James Joule]] troba experimentalment l'[[equivalent mecànic de la calor]].<ref>{{ref-publicació|títol=On the Mechanical Equivalent of Heat|cognom=Joule|nom=J. P.|publicació=[[Proceedings of the Royal Society|Abstracts of the Papers Communicated to the Royal Society of London]]|any=1843|volum=5|pàgina=839|url=http://rspl.royalsocietypublishing.org/content/5/839|doi=10.1098/rspl.1843.0196|consulta=2012-01-27}}</ref> El [[16 d'octubre]] de [[1843]] [[William Rowan Hamilton]] descobreix el càlcul de [[quaternions]] i dedueix que és no [[commutativa]].<ref>{{ref-web|títol=William Rowan Hamilton Plaque|url=http://www.geograph.org.uk/photo/347941|obra=Geograph|any=2007|consulta=2011-03-08}}</ref> [[Pierre Alphonse Laurent]] publica per primer cop el 1843 el [[sèrie de Laurent|teorema d'expansió de Laurent]], encara que [[Karl Weierstrass]] podria haver-lo descobert el 1841 malgrat no haver-ho publicat molts més anys endavant quan Weierstrass ja havia mort.<ref>{{citar ref|títol=Complex Analysis: In the Spirit of Lipman Bers|volum=245|series=Graduate Texts in Mathematics|nom1=Rubi|cognom1=Rodriguez|nom2=Irwin|cognom2=Kra|nom3=Jane P.|cognom3=Gilman|editorial=Springer|any=2012|isbn=9781441973238|pàgina=12|url=http://books.google.com/books?id=fZbf629lTy0C&pg=PA12}}</ref>

 

Possiblement un dels grans esdeveniment de la dècada va ser la traducció a l'anglès i l'ampliació de les notes de [[Luigi Federico Menabrea|Menabrea]] sobre la [[màquina analítica]] de [[Charles Babbage]] per part d'[[Ada Lovelace]] l'any 1843; entre les aportacions d'Ada hi havia un algoritme per calcular una seqüència de [[nombres de Bernoulli]] i el qual és considerat el primer [[programa informàtic]] de la història.<ref>{{ref-publicació|nom1=John|cognom1=Fuegi|nom2=Jo|cognom2=Francis|títol=Lovelace & Babbage and the creation of the 1843 'notes'|publicació=[[IEEE Annals of the History of Computing]]|volum=25|exemplar=4 |pàgines=16–26|doi=10.1109/MAHC.2003.1253887|data=October{{ndash}}December 2003}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://cs-www.cs.yale.edu/homes/tap/Files/ada-bio.html|títol=Ada Byron, Lady Lovelace|consulta=2010-07-11|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20100721013509/http://cs-www.cs.yale.edu/homes/tap/Files/ada-bio.html|dataarxiu= 21 juliol 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Menabrea|nom=L. F.|enllaçautor=Luigi Federico Menabrea|any=1843|títol=Sketch of the Analytical Engine Invented by Charles Babbage|publicació=[[Scientific Memoirs]]|volum=3|url=http://www.fourmilab.ch/babbage/sketch.html|consulta=2010-10-01|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20100913042032/http://www.fourmilab.ch/babbage/sketch.html|dataarxiu= 13 setembre 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref>