Pensament de l'Índia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el propi personal > el mateix personal |
m Corregit: - mort oa la evanescència. + mort o a l'evanescència. |
||
Línia 171:
En les religions Abraham, en essència, la relació de l'home amb el món es defineix per la presentació o lliurament a Déu, un Déu que envia el seu missatge a les seves criatures a través de molts profetes i per mitjà d un àngel (l'àngel de Déu), indiscutible i exclusiu missatge a qualsevol altre.
Astika en filosofia, que reconeix les Sagrades Escriptures, la relació de l'home amb el món es posa de manifest el pensament i no realitzats per éssers anomenats Rishis. Si complex o si són atractius, aquests punts de vista continuen sent els annexos, però en comparació amb l'última realització de l'autoavaluació (ATMAN) o simplement el fet de veure el que hi ha en cada moment. Tanmateix, l'adhesió a aquesta visió permet als seguidors a tenir una representació de la inefable progrés intel lectual del seu guru, sabent que la representació no és factible. Aquestes visions poden o no requereixen l'existència de déu (s). Filosofies com Astika nastika pot considerar que l'existència de déu (s) com un instrument en el curs de la vida de les criatures que habiten el món gruixuda o subtil. Fins i tot poden considerar, com en el cas del budisme, la situació dels déus és molt pròximes a les de les altres criatures del món la mesura que són propensos a la mort
Els conceptes i la presentació del dogma - consubstancial a les "religions del Llibre" - són alienes a aquestes filosofies, que se substitueix pel concepte de veritable coneixement del món com a resultat de l'expressió "Què és o es tracta (Asi Tvam Tat), que revela un coneixement propi de la ignorància, la il·lusió, el maia. Hi ha una percepció del món basada en el moment present i no per l'acceptació d'un dogma, un amic que passa per la realització de les Autodefensas, per l'amor de Déu, dos carrils que també són incompatibles. Per la mateixa raó, aquestes filosofies d'oferir una visió de l'home més lliure que la de la criatura "religions del Llibre", com un home víctima d'una ignorància que és possible desprendre. Aquesta visió ofereix l'home l'esdeveniment, no una criatura per ser més baixa del que és diví, sinó més aviat per adonar-se que és part integrant del mateix. Perdut en la profusió de produccions de la seva ment, l'home viu al marge de la realitat com en els somnis, quina és la ignorància de la veritable naturalesa de les coses d'acord amb aquesta filosofia. Aquesta il·lusió, maia, fa cas omís d'ell, i després d'impugnat profundament les seves conviccions sobre el que es necessita per el cas, llavors potser el vel de la il·lusió és punyent, mostrant l'últim en aquest món, fins i tot (vegeu Sadhu).
| |||