Saadia Gaon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - de la existència del + de l'existència del
m Corregit: - nega la existència de + nega l'existència de
Línia 16:
Saadias, va escriure i va acabar l'any [[931]], el ''Comentari del Sefer Yesira'', o ''Llibre de la creació'', que publicà Mayer-Lambert amb traducció francesa (París, 1891). El [[1892]], amb motiu del mil·lenari del naixement d'aquest escriptor, s'emprengué a París una edició de les seves ''Obres'' per J. I H. Darenbourg, Joel Müller, Lambert i d'altres.
Els mèrits de Saadias en la història de la cultura hebraica són extraordinaris. És el primer jueu que va escriure sobre matèries gramaticals; el ''Llibre de la llengua'' no s'ha pogut trobar, però les obres mencionades justifiquen plenament aquella denominació. Ensems fou un gran teòleg, filòleg i exegeta. Des de la seva joventut es mostrà tan enemic del racionalisme com de la superstició; fou l'adversari més formidable que va tenir el caraisme en el [[segle X]], representat en al persona [[David ibn Merwan al-Mukkamas|David ibn Merwan]]. Contra ell demostrà que la llei escrita implica la llei oral o tradició, l'autoritat de la qual aquella secta refusava. Enfront els filòsofs de la pura especulació Saadias va sostenir la perfecta harmonia entre la [[raó]] i les ensenyances bíbliques. Per a ell, la raó ensenya les mateixes veritats que la [[Revelació]], però aquella, per proves i conceptes, tarda encara molt en arribar a les dites veritats, i la [[Religió]] ve en el seu auxili, anticipants se'ls hi. Admet, a més, Saadias algunes doctrines què, malgrat no estan gaire conformes amb la raó, tampoc s'oposen absolutament amb ella, com la resurrecció dels cossos. En canvi, refusa, certes creences que en la seva època s'havien introduït entre els seus compatriotes, com la metempsicosis. També nega la l'existència de [[Satàn]] o de l'àngel dolent. Afirma, per contra, la creació d'''ex nihilo'', producte de la sola voluntat divina, i la llibertat del lliure albir, que demostra fundant-se en els sentits, la raó, la Sagrada Escriptura i la tradició.
 
Les obres d'aquest autor també són molt útils per a conèixer l'estat de la filosofia en el seu temps entre els jueus.