Tàhir ibn al-Hussayn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -hi van haver disturbis +hi va haver disturbis |
m Corregit: - a la obediència. + a l'obediència. |
||
Línia 1:
'''Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq''' o, més senzillament, '''Tàhir ibn al-Hussayn''', conegut també pel ''[[làqab]]'' '''Dhu-l-Yaminayn''', "l'Ambidextre" (en {{lang-ar|'''طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين'''}}, ''Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn'') ([[Bushang]], [[776]] - [[Merv]], [[822]]) fou el fundador de la [[dinastia]] dels [[tahírides del Khorasan]]. La [[nisba]] aristocràtica d'al-Khuzaí els derivava per haver estat [[mawla|mawles]] i no pas per dret propi.
El seu besavi Ruzaiq fou un mawla del governador de Sistan Abu-Muhàmmad Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí (governador [[681]]/[[682]] a [[683]]/[[684]]); el seu avi Musab va participar en el moviment [[abbàssida]] al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] (fou secretari del dai [[Sulayman ibn Khatir al-Khuzai]]) i va rebre un petit feu a [[Ghurian]] prop de [[Herat]] (ciutat que també hauria governat en algun moment) que va heretar el seu fill Hussayn. Sota el governador de Khorasan, [[Ibn Màhan]] (796-806), hi va haver disturbis a la província pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahírides; Hussayn va escapar de les persecucions fent el pelegrinatge a [[la Meca]] ([[806]]); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar al costat de [[Hàrthama ibn Àyan]] contra [[Rafi ibn al-Layth]] quan aquest es va revoltar a la regió de Samarcanda (808) però quan el califa va deposar a Alí i va enviar al general Hàrthama ibn Àyan contra els rebels [[kharigites]], Rafi va retornar a
Durant la [[Guerra civil dels abbàsides|guerra civil al califat]] Tahir va dirigir les forces d'Abu-Jàfar Abd-Al·lah (califa [[al-Ma'mun]] 813-33) que va assolir el govern de la província (806-813) i les seves forces van aconseguir [[batalla de Rayy|una important victòria]] a [[Rayy]] el maig del [[811]] sobre l'exèrcit d'[[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] dirigit pel seu enemic personal [[Alí ibn Issa ibn Mahan]].<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref> Per la seva habilitat de fer anar l'espasa amb les dues mans fou anomenat ''Du'l-yaminayn'', (ambidextre); llavors Tàhir va conquerir [[Qazwin]], [[Hulwan (Pèrsia)|Hulwan]], [[Kanekin]] i [[Ahwaz]] i va assetjar [[Bagdad]] el 812-813 junt amb [[Hàrthama ibn Àyan]]. Al-Amín va obtenir un salva conducte d'Harthama a canvi de l'abdicació però Tàhir el va desautoritzar i va matar al califa, i va enviar el seu cap a al-Mamun al Khorasan.
| |||