Georg Cantor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - a la opinió freqüentment + a l'opinió freqüentment
m Corregit: - tancat la última porta + tancat l'última porta
Línia 87:
 
== Influència religiosa ==
La religió, heretada de jove a través dels seus pares, jugà un paper important en la vida i pensaments de Cantor. No només fou necessària per enderrocar els arguments que diferents [[filosofia|filòsofs]] i [[teologia|teòlegs]] donaven contra l[[infinit|’infinit actual]], si no que s’escolà com a part intrínseca dels seus treballs. Després de les crisis nervioses del [[1884]], Cantor retornà a les [[matemàtiques]] doblement desencoratjat: no només semblava que la [[Hipòtesi del Continu|hipòtesi del continu]] era un camí sense sortida, si no que [[Mittag-Leffler]] pareixia haver tancat la l'última porta de les esperances de ser entès per la comunitat matemàtica. Aïllat al [[Halle (Saxònia-Anhalt)|Halle]], començà a ensenyar [[filosofia]] i a cartejar-se amb teòlegs que li proporcionaren una sortida natural a la seva necessitat de comunicació.
 
Tanmateix, sembla que el contacte amb els teòlegs cristians només reforçà la simpatia que ja sentia per ells. A principis de [[1884]] ja confessava a [[Mittag-Leffler]] que ell no era el creador de la seva feina, si no només un missatger. Déu li havia donat la inspiració, deixant només a Cantor la responsabilitat d’escriure els articles i organitzar-los. Psicològicament, aquesta carta és molt reveladora perquè sembla demostrar que ja abans de la crisi nerviosa, no volia atribuir-se el mèrit dels seus treballs i preferia transferir la responsabilitat de les seves idees provocatives a un altre focus.