Palau Reial Menor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Nova clau d'ordenació a Categoria:Residències de sobirans de territoris de la Corona d'Aragó: "Menor" usant HotCat |
m Corregit: - de la urbs en + de l'urbs en |
||
Línia 9:
Gairebé al mateix temps que l’Orde rebia aquestes i altres cases a Barcelona, havia començat a adquirir un conjunt important de finques i altres beneficis en terres del [[Vallès]]. Amb tot aquest patrimoni, el Temple organitzà una comanda amb seu a [[Palau-Solità]] ([[Comanda de Palau Solità-Barcelona]]), que portaria el nom de Palau Solità o Palau del Vallès. Aquesta casa i la de Barcelona formaren de fet una sola casa; és a dir, una mena de comanda bicèfala. Tot i que en un principi la casa de Barcelona no era un convent, amb el temps i sobretot a causa dels negocis que tenia el comanador del Vallès amb els oficials reials, acabà esdevenint-ho. Vers el 1282 es desplaçà la seu del Vallès a Barcelona.<ref>Forey, 1973, p. 101-102</ref> Tot i així, Palau de Barcelona i Palau del Vallès seguiren essent la mateixa casa, i les propietats tan del Vallès com de Barcelona les administrà el mateix preceptor, que a partir d'aleshores s’intitulà «comanador de Barcelona».
En començar el segle XIII, als voltants de la [[muralla]] romana de la ciutat havien anat apareixent satèl·lits de població que tenien com a eix els camins que sortien de
L’any 1245, el comanador Pere Gil comprà cases i horts pròxims al convent barceloní. Començava així un projecte urbanístic que comprenia la disposició d’un hort o jardí sota el Palau, a l’altre costat de la muralla, i la construcció de cases en dos carrers –un dels quals era potser l’actual Avinyó.
Uns anys més tard, el 1253, els templers aconseguien del [[batlle reial]] de la ciutat llicència per tancar un carrer que, procedent del vicum balneorum novorum ([[carrer dels Banys Nous]]), passava per sota el mur de la casa del Temple en direcció al mar. El tancament d’aquest carrer els permetia construir l’hort, perquè simultàniament s’havien obert al davant dos carrers paral·lels. L’any següent es documenten donacions i permutes de terrenys, també vora el convent, que palesen un interès especial pel projecte urbanístic endegat. De seguida començà la construcció de cases als carrers nous per iniciativa de la casa de Palau, i aquell mateix any es documenten set establiments de parcel·les per construir-ne d’altres. La tasca constructora continuà els anys següents, i durà, amb un ritme lent, fins als anys seixanta.
| |||