Sant Andreu de Sagàs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Descripció: Tombes antropomorfes a l'absis |
m Corregit: - presenta la ornamentació plàstica + presenta l'ornamentació plàstica |
||
Línia 22:
Aquesta estructura fou molt alterada a partir del [[segle XVII]]. Les naus laterals foren compartimentades i convertides en capelles, que més tard serien cobertes amb volta d'aresta, i s'obrí un portal al mur de migdia. l'interior fou modificat amb una decoració neoclàssica al segle XVIII, i al segle passat es bastí el campanar de torre, a l'angle S W. Després de la [[guerra civil espanyola]], l'església fou novament restaurada (1942-50), i s'hi adossà la rectoria. Finalment, vers el 1980 els veïns emprengueren la restauració de l'església: en repicaren tot l'interior i excavaren la necròpoli dels absis. El [[1985]] el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es féu càrrec de les obres. La restauració ha consistit bàsicament a recuperar l'espacialitat de l'edifici del segle XI, i a consolidar les estructures més malmeses, com la volta de la nau de tramuntana.<ref name="patmapa"/>
La capçalera romànica de l'església de Sant Andreu és la part més ben conservada de la construcció romànica car la resta de l'església sofrí notables modificacions en el decurs dels anys que han desvirtuat el seu esquema primitiu. Aquesta capçalera respon a una església de [[planta basilical]]. L'absis central, ce considerable alçada i elegància, presenta
Al subsòl de l'església s'hi van trobar [[tomba antropomorfa|tombes antropomorfes]], concretament s'han estudiat les que ocupen la zona dels tres absis romànics. Es creu que n'hi podria haver més a l'exterior, però no han estat estudiades.<ref name="Bolos">{{ref-publicació|cognom=Bolós i Masclans, J.; Pagès i Paretas, M.|títol=Les sepultures excavades a la roca|publicació=Acta historica et archaeologica mediaevalia|data=1982|exemplar=Annex Núm.: 1 Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya.|url=http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/viewFile/191018/297525|consulta=21 febrer 2016}}</ref>
| |||