Tècnica pictòrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: per d'altres raons > per altres raons |
m Canvis menors, neteja, replaced: s'usa → es fa servir (3), s'usava → es feia servir AWB |
||
Línia 1:
{{2L|data=febrer de 2013}}
[[
La '''tècnica pictòrica''' és el mètode d'aplicació del [[pigment]] sobre el suport. Se sol classificar d'acord a com es dilueixen i fixen els pigments sobre el suport a pintar. En general, si els pigments no són [[Solubilitat|solubles]] a l'[[aglutinant (pintura)|aglutinant]] romanen dispersos en aquest. Si l'artista pensa en la perdurabilitat de la seva obra ha de conèixer les tècniques a emprar.
; [[Pintura a l'oli]]: El pigment s'afegeix a olis, i el solvent habitual és la [[trementina]]. La pintura a l'oli es fa bàsicament amb pigment polvoritzat sec, barrejat amb la viscositat adequada d'algun oli vegetal, habitualment [[oli de llinosa]]. Aquests olis s'assequen més a poc a poc que altres pintures, no per evaporació sinó per "oxidació". Es formen capes de pigment que s'incrusten a la base i que, si es controlen els temps d'assecat, es fixaran correctament a les següents capes de pigment. Aquest procés d'oxidació confereix riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l'artista pot variar les proporcions d'oli i dissolvents, com la trementina, perquè la superfície pintada presenti tota una gamma de qualitats, opaca o transparent, mate o brillant. Per aquesta i per altres raons, l'oli pot considerar-se com el mitjà més flexible de tots. Convenientment usada, la pintura a l'oli canvia molt poc de color durant l'assecat, encara que, a llarg termini, tendeix a esgrogueir-se lleugerament. La seva capacitat de suportar capes successives permet a l'artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes -[[Edgar Degas|Degas]] anomenava a aquest procés com "ben pensat"- i la lentitud d'assecat permet de retirar pintura i repassar zones senceres.
; [[Aquarel·la]] i [[pintura al tremp]]: El vehicle emprat per fixar el pigment és, en la majoria dels casos, [[goma aràbiga]] i el solvent és l'aigua. Les aquarel·les són pigments molt finament mòlts i aglutinats en goma aràbiga, que s'obté de les acàcies. La goma es dissol fàcilment en aigua i s'adhereix molt bé al paper (suport per excel·lència per a l'aquarel·la). La goma, a més, actua com a vernís, clar i prim, i dóna major brillantor i lluminositat al color. Al principi, la goma aràbiga
; [[Guaix]]: El guaix o aigualida s'anomena també «el color amb cos». És una pintura a l'aigua, opaca. Igual que l'aquarel·la, el seu mitjà -o aglutinant- és la goma aràbiga. El mitjà està ampliat amb pigment blanc, que és el que el fa més opac, menys lluminós i menys transparent que l'aquarel·la, però a canvi els colors produïts són més sòlids.
Línia 15:
; [[Pintura acrílica]]: El vehicle usat són diversos materials sintètics que es dilueixen en aigua. La viscositat pot ser tan alta com en l'oli (la presentació també, ja que vénen en tubs). Hi ha artistes que prefereixen la pintura acrílica a l'oli, ja que la trementina, solvent de l'oli, desprèn vapors tòxics. És un substitut modern de l'oli, amb els seus avantatges i desavantatges.
; [[Pintura al pastel]]: La pintura al pastel és composta per pigments en pols barrejats amb la goma o resina per aglutinar, que formen una pasta seca i compacta. La paraula "pastel" deriva de la ''pasta'' amb la qual s'elabora. Es modela amb la forma d'una barreta de la grandària aproximada d'un dit, que
; [[Tremp d'ou]]: L'[[aglutinant (pintura)|aglutinant]] és una [[emulsió]], generalment de rovell d'ou, aigua i oli. Tradicionalment, es barreja el rovell amb l'aigua i l'oli, però també es pot formar una emulsió amb farina i fins i tot amb guix. Grans obres mestres com ara ''[[El naixement de Venus]]'' de [[Sandro Botticelli]] s'han realitzat amb aquesta tècnica.
; [[Fresc]]: Sovint el terme ''fresc''
; [[Tinta]]:
Línia 25:
; Tècniques mixtes: Quan s'empren diverses tècniques en un mateix suport. El [[collage]], per exemple, és una tècnica artística (no pictòrica per no ser pintada), es converteix en una tècnica mixta quan té intervencions amb guaix, oli o tinta.
Com a mostra de les seves possibilitats artístiques, se cita la tècnica introduïda pel [[pintor]] Carlos Benítez Campos des de principis de segle, la qual consisteix a pintar a l'oli un esdeveniment qualsevol de l'època, sobre el paper enganxat de les notícies en premsa que ho publiquen. Seria convenient distingir entre "procediment pictòric" i "tècnica pictòrica". S'entén per ''procediment pictòric'' la unió dels elements que constitueixen l'aglutinant o adhesiu, i els pigments. La forma d'aplicar aquest procediment pictòric es denomina ''tècnica pictòrica''.<ref>
== Referències ==
<references/>
{{commonscat}}
|