Comtat de Cambrai: diferència entre les revisions

m
Corregit: - representant de [[Enric + representant d'[[Enric
m (Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Cambrésis)
m (Corregit: - representant de [[Enric + representant d'[[Enric)
No consten comtes privatius al ''pagus''. El [[843]] el [[tractat de Verdun]] va situar el territori al regne de [[Lotari I]]. El [[925]] va ser agregat al [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic|Otó I]], per un diploma, en ca concedir el títol comtal i poder temporal sobre la ciutat i altres territoris al bisbe de Cambrai el [[30 d'abril]] del [[948]]. El [[1007]] el bisbe va rebre íntegrament el comtat de Cambresis formant un únic principat eclesiàstic amb Cambrai.
 
El ''pagus'' depenia de [[Flandes]]. El comte [[Balduí I de Flandes]] Bras de Ferro l'hauria llegat amb títol comtal al seu fill Rodolf o Raül; aquest va donar suport al seu germà [[Balduí II de Flandes]] en l'elecció de [[Eudes de França|Eudes]] com a rei de França el [[888]], però després s'hi van enfrontar el [[892]] per l'elecció d'abat a l'abadia de Saint-Bertin; va donar suport al seu germà en l'atac al [[comtat de Vermandois]] i va conquerir [[Arràs]], Saint-Quentin i [[Péronne]], però el [[17 de juny]] del [[896]] fou derrotat i mort per [[Heribert I de Vermandois]]. Se suposa que va transmetre el comtat al seu fill Balduí Balza que va viure més de 80 anys, ja que consta amb títol comtal, però posteriorment apareix un comte de nom Isaac d'origen desconegut (podria haver estat casat amb una filla de Rofdolf), que no se sap quan fou nomenat, si bé hauria estat abans del 908 quan el rei LLuís en una donació el va consultar el que suggereix que fou el rei alemany el que l'havia instal·lat quan encara el comtat era dins a [[Lotaríngia]]. El comte Isaac apareix intercedint per l'església de Cambrai davant [[Carles III el Simple]] el [[22 de maig]] de [[916]] i apareix altre cop en una carta de l'[[11 de setembre]] del [[918]]; un Isaac esmentat en una carta el [[7 de novembre]] de [[921]] és també probablement el mateix i era representant de d'[[Enric I d'Alemanya]]. El [[939]] és esmentat oferint la corona a [[Lluís IV de França]]; el [[8 de juliol]] del [[941]] signava una carta restaurant propietat al monestir de Saint-Pierre de Gant; la ''Vita S. Humberti Maricolensis'' esmenta Isaac com a comte en una referència del [[946]]. Hauria mort el 947 o almenys abans del [[30 d'abril]] del [[948]] quan el emperador Otó va donar la ciutat de Cambrai i l'abadia de Saint-Géry al bisbe de Cambrai, cosa que no hauria fet si el comte hagués estat viu, almenys sense estar aquest present. El seu fill Arnul ja no portà el títol de comte de Cambrai, ni tampoc Raül (+[[982]]), fill de Balduí Balza (+[[976]]). Arnold I (+[[967]]) fill d'Isaac, hauria exercit encara drets comtals a Cambrai i després el seu fill Arnold II comte de Valenciennes (+[[1012]]). El [[1007]] els drets i regalies del territori del Cambresis foren concedides als bisbes.
 
El comtat fou administrat en endavant pels bisbes. Vegeu [[Bisbat de Cambrai]]
1.168.729

modificacions