Radiació còsmica de fons: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mitjans [[anys > mitjans dels [[anys |
m Corregit: - (l'"amplària sencera a meitat + (l'amplària sencera a la meitat |
||
Línia 87:
La primesa de l'última superfície de dispersió es refereix al fet que el desacoblament dels fotons i barions no ocorre instantàniament, sinó que requereix una fracció apreciable de l'edat de l'univers per sobre d'aquesta època. Un mètode per a quantificar exactament ''quant'' de temps va durar aquest procés utilitza la ''funció de visibilitat de fotons''. Aquesta funció es defineix de manera que, definint-la com a P(t), la probabilitat que un fotó de l'última dispersió del CMB entre ti t + dt està donada per P(t)dt.
El màxim de la funció de visibilitat (el temps en què és més probable que un fotó determinat de l'última dispersió del CMB) és conegut de manera molt precisa. Els resultats del primer any de WMAP diuen que el temps en què P (t) és màxim entre 372.000 anys (± 14.000).<ref Name="WMAP_1_cosmo_params"> WMAP Collaboration, "Primer any d'observacions del WMAP: Determinació de paràmetres cosmològics. " Astrophys. J. Suppl. '' 148'' 175 (2003). arXiv astro-ph/0302209 </ref> Sovint es considera el "temps" en què es va formar el fons de radiació de microones. No obstant això, per a comprendre quant de temps es va necessitar per al desacoblament de fotons i barions, cal una mesura de l'amplada de la funció de visibilitat. L'equip del WMAP troba que P(t) és major que la meitat del seu valor màxim (l'
==== Anisotropia tardana ====
| |||