Tilbeşar: diferència entre les revisions

El ''tell'' o munt arqueològic se situa entre els pobles de Belören, Gündoan<ref>Tilbeşar està sobre el territori del poble de Gündoan {{ref-llibre|títol=İlçenin Coğrafi ve Tarihi Durumu|url= http://www.oguzeli.bel.tr/index.php?option=com_content&view=article&id=46&Itemid=59|lloc=Oğuzeli Belediyesi (Municipalitat d'Oğuzeli)}} {{tr}})</ref> i Yeniköy al districte d'[[Oğuzeli]] de la [[província de Gaziantep]] a [[Turquia]], a 28 &nbsp;km al sud-est de [[Gaziantep]], a la vall del del riu Sajur, ric en llocs arqueològics<ref>{{Ref-llibre|títol=La vallée du Sajour|url= http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/archeologie_1058/les-carnets-archeologie_5064/orient-ancien_5067/turquie-tilbeshar_5574/vallee-du-sajour_15610.html }}</ref>- El Sajur és un afluent de la dreta de l'[[Eufrates]] al que s'uneix a [[República Àrab Siriana|Síria]]. Aquesta vall és una ruta natural per anar de l'alta [[Mesopotàmia]] cap a la plana [[anatòlia]] la qual cosa marca el valor estratègic de la posició de la fortalesa de Tilbeşar.

== Història ==

El lloc de de Tilbeşar es presenta sota la forma d'un pujol de 40 metres d'altura a la riba del Sajur. Fou ocupat des del [[neolític]] (sisè mil·lenni aC) i té importants vestigis del [[calcolític]] (quart mil·lenni aC) .<ref name="ifea">{{Ref-llibre|títol=Tilbeshar|url= http://www.ifea-istanbul.net/website/index.php?option=com_content&task=view&id=835&Itemid=846|autor=Christine Kepinski}}</ref>

Durant el període del bronze mitjà, es desenvolupa una ciutat al peu del tell, que s'estén per unes 56 hectàrees (vers 2600 aC). La vila fou especialment pròspera del 2400 al 2300 aC. El lloc va conèixer un primer eclipsi al voltant de 2300/2200 aC i una altra el 2100/2000 aC, per renéixer vers el 1800 aC; finalment fou abandonada cap a 1600 aC.<ref name="resultats"> [http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/archeologie_1058/les-carnets-archeologie_5064/orient-ancien_5067/turquie-tilbeshar_5574/les-principaux-resultats_15611.html]</ref>

=== Turbessel ===

El [[1147]], la [[segona Croada|segona croada]], dirigida pel rei de [[França]] [[Lluís VII de França|Lluís VII]] i per [[Conrad III d'Alemanya|Conrad III d'Hohenstaufen]] [[Sacre Imperi Romanogermànic|emperador germànic]], va desembarcar a Síria. En lloc d'atacar Nur ad-Din Mahmud, que representava el verdader perill per als estats francs, els croats preferiren fer el [[pelegrinatge]] a [[Jerusalem]] i després intentaren prendre [[Damasc]], l'emir de la qual era un aliat tradicional dels francs. Aquesta poca traça reforça el sentiment anticristià dels damascens. [[Muin al-Din Unur]] de Damasc va resistir el setge i va demanar ajut a Nur al-Din Mahmud que va arribar aviat amb el seu exèrcit. Per evitar que Damasc caiguera sota el control del zengita, els croats van haver d'aixecar el bloqueig.<ref> {{Harvsp|Maalouf|1983|p=171-5}}</ref> El [[soldanat seljúcida de Rüm|soldà seljúcida de Rüm]] [[Masud I]] va atacar i ocupar el nord del que quedava del [[comtat d'Edessa]]. Nur ad-Din Mahmud va assetjar Turbessel, però l'arribada de [[Balduí III de Jerusalem]] el va obligar a aixecar el setge. El comte Joscelí II fou capturat poc després, el [[4 de maig]] de [[1150]], quan anava cap a [[Antakya|Antioquia]], i Turbessel fou novament assetjada, però es va defensar amb aferrissament sota la direcció de la comtessa Beatriu d'Édesse i va poder rebutjar l'atac, però, comprovant que no podria defensar sempre la ciutadella, i amb l'acord del rei, va cedir el que quedava del comtat als [[imperi Bizantí|bizantins]]; aquests darrers no obstant es van revelar incapaços de defensar la ciutat i l'amir Hanas, un lloctinent de Nur ad-Din Mahmud, la va conquerir el [[12 de juliol]] de [[1151]].

El 1176, junt amb altres fortaleses del nord de Síria (especialment [[Ayn Tab]]) fou donada en feu al aiubita [[Saladí]], però va quedar en mans del governador [[zengita]] Badr al-Din Duldirim al-Yaruki, al que Saladí havia confirmat i que la va conservar fins al 1218/1219 quan fou ocupada pel sultà seljúcida de Rüm, Izz al-Din [[Kaykaus I]]. No va tardartrigar en perdre-la enfront del príncep aiubita [[Al-Àixraf ibn al-Àdil|al-Àixraf Musa ibn al-Àdil]] que va governar entre 1227 i 1229 per després agafar el tron a Damasc, i la va cedir al regent d'Alep Toghrul Shihab al-Din que governava en nom del menor [[al-Aziz ibn adh-Dhàhir]] (1216-1236) a la mort del qual la va voler recuperar però es va posar malalt i va morir poc després (1237) i també va morir [[al-Kàmil ibn al-Àdil]] d'Egipte, i el fill d'al-Aziz, [[an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz]] la va poder conservar. El 1240 fou atacada pels [[khwarizmites]] que foren rebutjats; el 1248 an-Nàssir la va bescanviar amb algunes possessions d'[[al-Àixraf ibn al-Mansur]] d'[[Homs]]. Aquest va retre homenatge a [[Hulegu]] el 1260 i va salvar la ciutat, però tres anys després el principat d'Homs fou annexionat pel sultà mameluc d'Egipte i la fortalesa fou desmantellada al cap d'uns anys, abans del final del {{segle |XIII}}.

* {{ref-llibre|títol=Archéologies: vingt ans de recherches françaises dans le monde|autor=Pascal Mongne, France. Ministère des affaires étrangères| editor=Maisonneuve & Larose|any=2005|isbn=978-270681873-8|pàgines=734|url= http://books.google.fr/books?id=P0zStcYcAFYC&pg=PA195#v=onepage&q=&f=false}}

* {{ref-llibre|títol=Projet de travaux archéologiques à Tilbeshar (Ancien Tell Bashir), Turquie|autor=Marie-Odile Rousset (CNRS)|url= http://hal.archives-ouvertes.fr/docs/00/35/97/66/PDF/projetTilbeshar.pdf}}