Revisió del 14:52, 25 març 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: -deesa +deessa ← Edició anterior		Revisió del 03:26, 26 març 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: -tal i com +tal com Edició següent →
Línia 122: ''La riba del Nil, prop del temple d'Isis'' Es diuen oracions (Cor, Ramfis, Amneris: O tu che sei d'Osiride / "Oh tu que pertanys a Osiris...") en la víspera del casament entre Amneris i Radamès en el Temple d’Isis. Fora, Aïda espera trobar-se amb en Radamès tal i com ho havíen planejat (Aïda: Qui Radames verra .. O patria mia / "Oh, la meva patria estimada!"), en la que la jove recorda la seva terra natal, que mai tornarà a veure. Aquesta romança no figurava a l’estrena d’El Caire i Verdi la va escriure per la soprano Teresa Stolz. La inspiració de Verdi i el seu talent com a orquestrador i dramaturg arriben en el tercer acte a la seva culminació. Quasi tot l’acte està dominat per Aïda, quasi omnipresent, cosa que planteja a la seva intèrpret un problema feixuc: dos llargs i esplèndits duets -amb el seu pare primer i amb Radamès després- sotmeten a una prova duríssima la seva capacitat musical i la seva preparació tècnica.

Aida (Verdi): diferència entre les revisions