Peitoví-saintongès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Gal·lo-Ibèrica > Gal·loibèrica |
m Corregit: extesos > estesos |
||
Línia 94:
La revista Xaintonge, creada el 1997, es publica dos cops l'any i publica articles tant en francès normatiu com en saintongès.<ref>[http://www.xaintonge.fr/index.php?option=com_content&view=article&id=100&Itemid=138 Xaintonge]</ref> El 2010 va publicar finalment el ''Grand lexique du Patois charentais'' amb més de 30.000 mots i expressions, així com 1.000 fotos.
Actualment el saintongès és parlat sobretot pels ancians i encara s'usa a les fires (referència Jean-Claude Lucazeau, ''les Saintongeais font de la résistance''. Editions Bordessoules). És emprat també per les joves generacions com a signe de d'identitat amb la cultura saintongesa. Encara es troba en espectacles, revistes i emissions de ràdio. Alguns mots del saintongès són emprats encara a la regió. Certains mots issus du saintongeais sont encore utilisés dans la région. Des mots comme la ''since'' (fregona) són tan
Els espectacles són molt populars, tant en companyies teatrals (Buzotiâs de Jhonzat, Soubrants de Saint-Simon de Pelouaille, Vestugheons de Chatignât, Durathieurs de Haute-Saintonge, Déjhouqués de l'illa d'Oléron, les Branle-Mijhot...), els rondallaires (le Grand Simounet, Peulouc, La Mounette des Chérentes, Nono Saut' Palisse, Châgne dret, Céléstin Beurdassou, Francine Besson, Piqthiu, Pierre Péronneau, Charly Grenon, Albertine Pissedru, Birolut, i altres...), els dansaires (Batégails de Saintonge, les Ballerits de Saintonge, Gars d'au Pays Bas) o els rockers ([[Binuchards]]).
| |||