Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: versió estesa > versió ampliada
Els canvis de sons del protoarmeni són variats i excèntrics (com ara ''*dw-'' produint ''erk-''), i en molts casos incerts. Per aquesta raó, l'armeni no va ser reconegut immediatament com una branca indoeuropea en el seu propi dret, i es va suposar que era simplement un membre molt excèntric de les [[llengües iranianes]] abans que [[Johann Heinrich Hübschmann]] establís el seu caràcter independent en la seva publicació de [[1874]].<ref>[[Karl Brugmann]], ''[http://de.wikisource.org/wiki/Seite:Brugmann_Grundriss_der_vergleichenden_Grammatik_der_indogermanischen_Sprachen_vol._1_1897_(part_1).djvu/053 Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen]'' (1897) ''Das Armenische (II), früher fälschlicherweise für iranisch ausgegeben, von H. Hübschmann [[Kuhn's Zeitschrift|KZ]]. 23, 5 ff. 400 ff. als ein selbständiges Glied der idg. Sprachfamilie erwiesen''</ref>
 
Les oclusives sordes del [[protoindoeuropeu]] són aspirades al protoarmeni, una circumstància que va donar lloc a una versió estesaampliada de la [[teoria glotal]], que postula que aquesta aspiració pot haver estat sub-fonemàtica ja al protoindoeuropeu. En certs contextos, aquestes oclusives sordes es redueixen encara més a ''w'', ''h'' o zero a l'armeni(protoindoeuropeu ''*pots'', armeni ''[[wikt:ոտն|otn]]'', grec ''pous'' «peu»; protoindoeuropeu ''treis'', armeni ''[[wikt:երեք|erekʿ]]'', grec ''treis'' "tres").
 
{{cquote|Els [[armenis]] d'acord amb Diakonoff, són doncs una amalgama dels [[hurrites]] (i els [[Urartu|urartians]]), els [[luvi]] i els [[muskhi]]. Després d'arribar al seu territori històric, el protoarmeni apareixeria com rebent una influència massiva per part de les llengües que eventualment reemplaçaria. La fonologia armènia, per exemple, sembla haver estat afectada de forma important per l'urartià, cosa que suggereix un període llarg de [[bilingüisme]].<ref> “Armenians” a [[Encyclopedia of Indo-European Culture]] o EIEC, editat per J. P. Mallory i Douglas Q. Adams, publicat el1997 per Fitzroy Dearborn.</ref>
1.121.282

modificacions