Algerri: diferència entre les revisions

A la segona meitat del segle XVI el poble d’Algerri sofrí diverses epidèmies de pesta i el flagell de les bandositats. De l’agost a l’octubre del 1589 actuava per la Noguera i el Segrià una quadrilla de nyerros que s’havia refugiat al [[Castell d'Algerri|castell d’Algerri]], era dirigida per Baltasar de Claramunt, fill del que havia estat veguer de Lleida, després destituït. Un altre era Nicolau Melgar d’Algerri d’origen aragonès. Ambdós pertanyien a la cofradia de cavallers i gentilhomes de Lleida. El 1625, quan ja no hi havia lluites de bandositats, el municipi, que era constituït en regimrègim de paeria, demanà un préstec a l’administració pobletana. Durant la guerra dels Segadors, els planells propers a Algerri i els pobles veïns foren testimoni de les victòries del mariscal de La Mothe Houdancourt contra les tropes de Felip IV de Castella, mentre que la població d’Algerri i els llocs propers foren destruïts i restaren gairebé despoblats. La guerra del Francès i les Carlinades acabaren de consumar la ruina del seu antic castell.