Diferència entre revisions de la pàgina «Repartiment d'indis»

Repartiment d'indis (modifica)

Revisió del 22:25, 27 març 2016

8 bytes afegits , fa 4 anys

m

Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle|XVI}} (2), segle XX → {{segle|XX}}, es va convertir en → va esdevenir, a vegades → de vegades AWB

CarlesMartin

Administradors

343.365

modificacions

Revisió del 09:08, 12 ago 2015 (modifica) Paucabot (discussió \| contribucions) m (Suprimida Categoria:Història d'Amèrica usant HotCat) ← Edició anterior		Revisió del 22:25, 27 març 2016 (modifica) (desfés) CarlesMartin (discussió \| contribucions) m (Canvis menors, neteja, replaced: segle XVI → {{segle\|XVI}} (2), segle XX → {{segle\|XX}}, es va convertir en → va esdevenir, a vegades → de vegades AWB) Edició següent →
{{2L\|data=febrer de 2013}} El ''' repartiment d'indis ''' va ser un sistema de treball semiforçat imposat pels espanyols en diversos llocs d'[[Amèrica]], des de finals del {{segle \|XVI}} fins a principis del XIX. De vegades es confon amb la [[comenda]]. == Orígens i desenvolupament == Des dels primers anys de presència castellana a Amèrica, va començar a desenvolupar una sèrie de mecanismes legals o il·legals per fer ús de la mà d'obra indígena. [[Cristóbal Colón]] implantar a les [[Antilles]] la [[comenda]] de serveis personals, que va generar una sèrie de relacions de servitud personal en perjudici dels indígenes, i molts d'aquests van ser també sotmesos a esclavitud, ja fos amb base a certes lleis o simplement de fet. Tanmateix, la legislació emesa a partir de [[1542]] i les mesures preses per la Corona per fer efectiu el seu compliment van posar fi a aquests fenòmens, i solament va imposar als indígenes el deure de pagar tributs a la Corona o als ordinaris, sense treballar personalment per a ells, de conformitat amb el que disposa la llei de [[Malines]] de 1545. Tanmateix, a finals del {{segle \|XVI}} es va crear una nova modalitat d'utilització forçosa de la mà d'obra indígena per part dels espanyols, el repartiment d'indis, que es va ~~convertir en~~esdevenir el principal i més durador mecanisme de domini dels indígenes, l'instrument mitjançant el qual van quedar definitivament conquistats i que va garantir la seva subjecció, la seva explotació i la seva posició d'inferioritat. De conformitat amb el que ~~disposa~~disposen ~~reals~~les reials cèdules de 21 d'abril de [[1574]] i 24 de novembre de [[1601]], el repartiment era un sistema laboral d'adjudicació de mà d'obra indígena en profit dels membres de la casta d'espanyols, que a canvi d'una remuneració ínfima obligava periòdicament als indígenes a treballar per temporades, generalment de vuit dies per mes, a les cases o hisendes de la població espanyola. Una vegada conclosa la temporada, els indígena havia de tornar a les seves respectives reduccions, per tal que poguessin treballar en tasques pròpies o en reunir el tribut que havia de pagar a la Corona o als ordinaris, i eren substituïts en el repartiment per un altre grup d'indígenes. El sistema estava basat en tres principis: la coerció sobre els indígenes, la rotació setmanal i la remuneració forçosa, de conformitat amb una tarifa establerta per les autoritats. Contràriament a la creença general, aquesta institució no tenia vinculació jurídica ni pràctica amb la comanda, encara que ade vegades es fessin servir indistintament ambdós termes. En canvi, sí guarda certa correspondència, en els seus elements substancials, amb la [[mita]] que es va desenvolupar al virregnat del [[Perú]]. En repartiment va tenir notori desenvolupament en alguns llocs de [[Mèxic]] i del regne de [[Guatemala]], especialment on hi havia gran disponibilitat de mà d'obra indígena. Cada diumenge, un 25% dels homes indígenes que tinguessin entre 16 i 60 anys d'edat, amb excepció dels alcaldes del poble i dels que estiguessin malalts, havia de reunir a la plaça o un altre lloc públic de la respectiva reducció, per esperar als majordoms de les hisendes d'espanyols dels veïnatges, els qui l'endemà es portaven als treballadors, segons les quotes establertes en un padró aixecat per mandat del president de l'Audiència. Aquest era qui concedia als hisendats el dret de disposar d'indígenes de repartiment, previ pagament a la Corona de mig real de plata per cada treballador. El beneficiari havia de més pagar l'indígena el temps emprat en el camí d'anada i un real per cada dia de feina, així com subministrar les eines que fossin necessàries per al seu treball. El compliment de les normes que regien el sistema era responsabilitat dels alcaldes indígenes, supervisats per jutges repartidors de casta d'espanyols. La vigència d'aquesta transcendental llei va ser efímera, ja que l'abril de [[1814]] va quedar restaurada la monarquia absoluta i es va declarar nul·la tota la normativa emesa per les Corts. En conseqüència, es va tornar a la situació anterior a 1812 i el repartiment d'indis va ser legalment restablert en les mateixes condicions en que existia abans de la seva supressió. La revolució liberal de 1820 i el restabliment de la Constitució de 1812 van fer que es posessin novament en vigència moltes de les disposicions aprovades en la primera època de la monarquia constitucional. Una d'elles va ser la llei de supressió del repartiment, que va tornar a ser posada en vigor el 22 d'abril de [[1820]]. Alguns països hispanoamericans ho van restablir anys després, sota diverses modalitats, i hi va haver casos en què l'ús forçós de la mà d'obra indígena va aconseguir subsistir fins a mitjan {{segle \|XX}}. == Vegeu també == == Bibliografia == {{MR\|data=octubre de 2013}} * [[Sever Martínez Peláez\|MARTÍNEZ PELÁEZ, Severo]], '' La pàtria del crioll '', Sant Josep, EDUCA, ~~8 ª~~8a. Ed, 1981. * SÁENZ CARBONELL, Jorge Francisco, '' Els ordenaments normatius en la Història de Costa Rica '', ~~Sant~~Santo Domingo de Heredia, 1a. ed., 2004. [[Categoria:Història del dret]]