Llac Albano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els què s'hi poden + els quals es poden |
m Corregit: - del què procedeix, + del qual procedeix, |
||
Línia 31:
El Llac Albà té una forma singular en el paisatge dels [[llac de cràter|llacs volcànics]]. Aquests generalment són circulars i tenen pendents suaus formades per anells concèntrics de pedra volcànica, per exemple: el [[llac de Bolsena]], el de [[llac de Bracciano|Braciano]], o com els llacs eixuts de la [[zona volcànica del Laci]], que són el [[Vallericcia]], la Vall Marciana i el Llac de Pavona. L'Albà, en canvi, té forma oval, amb un eix major en direcció NO-SO, les seves vessants són escarpades al sud i més suaus cap al nord.{{sfn|Davoli|Del Monte|De Rita|Fredi|1999|p=11-28}}
Aquesta forma anòmala és conseqüència de l'origen complex del cràter del
[[Fitxer:The British Library - Rome - Emissairio Lago di Albano.jpg|thumb|280px|L'emissari artificial del llac Albà en una publicació del 1820]]
La progressiva inclinació de les parets del cràter accentuada cap al sud, s'explica per la intersecció entre l'explosió i el flux de lava que recobreix produït per una [[caldera volcànica|caldera]] molt més gran, el punt anomenat de les Faete. En el nord, però l'explosió va expulsar menys material i es va formar amb només els fluxos de lava d'altres sortides.{{sfn|Davoli|Del Monte|De Rita|Fredi|1999|p=11-28}}
| |||