Superman (pel·lícula): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "la orquestra" |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
| distribució= [[Warner Bros.]]
| pressupost= 55.000.000 dòlars
| rati imdb = 7.3
| rati filmaffinity =6.7
| imatge =
| nom imatge = Pòster de la pel·lícula
| imdb = 078346
}}
''''' Superman ''''' és una pel·lícula de súper-herois anglo-[[Cinema dels Estats Units|estatunidenc]] dirigida per [[Richard Donner]], el 1978.
La pel·lícula segueix els orígens de Superman, incluent-hi la seva infantesa com a Kal-El a Krypton, la seva joventut en la ciutat rural de Smallville. A continuació se'l veu esdevenir Clark Kent, on adopta l'estil de vida de la gent de Metropolis. Té a continuació una aventura amb
Aquesta versió és concebuda l'any 1973 per [[Ilya Salkind]]. Diversos directors, el més conegut [[Guy Hamilton]], i guionistes ([[Mario Puzo]], David i [[Leslie Newman]] i [[Robert Benton]]) es van associat al projecte abans que [[Richard Donner]] no s'hi hagués compromès per dirigir-lo. Donner obté l'autorització de reescriure l'
El rodatge principal comença el març de 1977 i s'acaba l'octubre de 1978. Algunes tensions apareixen entre Donner i els productors i es pren decisió d'aturar el rodatge de ''Superman II'' i d'acabar la primera pel·lícula. Donner tenia ja rodat el 75 % de la continuació<ref>http://brightlightsfilm.com/36/lester1.php</ref>, que havia de donar naixement a ''Superman 2, The Richard Donner Cut'' (versió Richard Donner). La pel·lícula és un èxit de crítica i econòmic. Els crítics destaquen l'actuació de [[Christopher Reeve]] i les semblances entre la representació de Superman en la pel·lícula i [[Jesús de Natzaret|Jesús]]. L'èxit de la pel·lícula obre la via a altres produccions sortides de franquicies de súper-heroi a Hollywood.
Ha estat doblada al català <ref>{{citar ref | títol = Superman | editor =esadir.cat | obra = | data = | url =http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/Superman | llengua = català| consulta = }} </ref>.
== Argument ==
El planeta [[Krypton (comics)|Krypton]] està a punt d'explotar. [[Jor-El]], gran científic, decideix de salvar el seu únic fill Kal-El posant-lo en una sonda espacial per enviar-lo a la Terra.
Kal-El arriba al planeta Terra, es recollit als [[Estats Units]] per la vella parella Jonathan i Martha Kent que l'eduquen i el rebategen Clark. Mentre creix, descobreix, pel fet de la seva naturalesa [[extraterrestre]], que posseeix superpoders. Una vegada adult, esdevé periodista al ''[[The Daily Planet|Daily Planet]]'', i desitja portar una vida normal. No obstant això, decideix de combatre el mal i el perill sota totes les seves formes, com a Superman, « l'Home d'acer », socorrent la vídua i l'orfe, avivant la gelosia de [[Lex Luthor]] i l'interès de la seva col·lega [[Lois Lane]].<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Superman|url= http://www.nytimes.com/movies/movie/66900/Superman/overview|editor=''The New York Times'' }}</ref>
== Argument detallat ==
En el planeta Krypton, tres criminals són jutjats pel consell sota la responsabilitat de [[Jor-El]]. (Ursa, Non i el [[General Zod]]). Els presoners sòn enviats cap a la [[Zona Fantasma]]. Al mateix moment, Jor-El, no arriba a convèncer el consell que Krypton ès a punt d'explotar, i decideix quedar-se amb la seva dona, Lara, a Krypton i enviar el seu fill, Kal-El, a la [[Terra]], un planeta de primitius, amb tot el saber de l'univers (en el cristal verd) amb la finalitat d'assegurar el futur de la seva espècie.
Linha 43 ⟶ 46:
Després de l'enterrament, de bon matí, Clark és despertat per interferencies de la ràdio. Va al soterrani pertrobar el problema. Allà, troba el cristal brillant de la nau d'una lluïssor verda. Clark anuncia a la seva mare, al mig dels camps de blat, que marxa cap al nord. Abans ha demanat l'ajuda de Ben Hubard per ajudar la seva mare a la granja.
Mentre camina sobre la banquisa, treu el cristall de la seva butxaca i el tira lluny. Una ciutat surt llavors de l'aigua amb
Decideix instal·lar-se a Metropolis i treballa al ''[[The Daily Planet|Daily Planet]]''. Coneix [[
Durant aquest temps, dos policIes (Paterson i Berry) segueixen un individu sospitós, Otis, esperant que els condueixi al refugi secret de [[Lex Luthor]], un geni del crim. Berry segueix l'individu fins l'andana número 9, via 22; L'individu passa per un passatge secret al tren, però Berry es aixafat per un tren quan Lex troba la trampa.
Amagat sota [[Park Avenue]], a més de 90 metres de profunditat, Lex Luthor es defineix com « el més gran geni criminal del nostre temps ». Envoltat per Mademoiselle Teschmacher, és a punt de cometre el « crim del segle ». Otis ha portat un diari. El llançament dels [[míssil nuclear|míssils nuclears]] es confirmat. Lex revela el seu plànol al seu auditori: realitzar una estafa immobiliària.
Després del treball, Lois Lane agafa l'helicòpter sobre el ''[[Daily Planet]]'' amb la finalitat d'
Després de l'haver-la deixat, Superman intercepta un lladre que evoluciona en una torre de vidre amb ajuda de ventoses, a continuació intercepta una banda de fugitius amagats en un vaixell després d'un robatori. Deixa el vaixell davant el comissariat davant el policia Moon i el seu superior impressionats. Finalment, va a buscar un gat en un arbre per tornar-li a una noia.
Linha 57 ⟶ 60:
Clark xiuxiueja una paraula a Lois per donar-li una cita amb Superman aquell mateix vespre a les 20 hores. Quan Superman arriba, Lois també li pregunta per la seva naturalesa humana. Prova de mesurar-lo: ({{unitat|1.92|m}}, {{unitat|102-103|kg}}). I li pregunta per què fa tot això; la seva resposta: « Combatre per la veritat, la justícia i servir d'exemple ».
A continuació, Lex Luthor desvia els míssils nuclears de l'exèrcit americà de les seves trajectòries pels dirigir-los, un a Nova Jersey, l'altre sobre la [[falla de San Andreas]]. Abans, Luthor havia adquirits milers d'hectàrees de terreny situat a l'est de la falla a baix preu. El seu objectiu és de desencadenar un [[tremolor de terra]] perquè les terres situades a l'oest siguin
Luthor contacta Superman per un missatge difós per [[ultrasó]]. Luthor explica que ha deixat anar un gas mortal en les canalitzacions de Nova York. De fet és una trampa per atreure Superman. En efecte, Luthor ha aconseguit trobar [[kriptonita]] en un museu sobre els [[meteorit]]s. La kriptonita és el [[taló d'Aquil·les]] de Superman. Quan arriba al cau de Luthor buscant el gas, troba la kriptonita i s'enfonsa de seguida en la piscina. Luthor abandona el seu cau després d'haver enganxat una pedra al coll de Superman i el deixa a la seva sort. La senyoreta Teschmacher, el domicili de la seva mare està situat a Nova Jersey, deslliura Superman traient-li la kriptonita i impedint Luthor de complir el seu projecte, fent-li prometre d'ocupar-se primer del míssil actiu cap a Nova Jersey. Conscient que no hi haurà el temps de desviar els dos míssils, Superman accepta.
Superman arriba a desviar el primer míssil (com ha promès a Teshmacher) però no el segon que s'estrella contra la falla. El tremolor que té lloc a continuació fa nombrosos danys que Superman arriba a resoldre. Impedeix que un tren no descarrili, que un bus escolar no caigui al riu, que Jimmy, el seu col·lega fotògraf, no caigui a l'aigua de la presa. Però arriba massa tard per salvar Lois que es troba atrapada en el seu cotxe, en
Superman es torna boig de pena i infringit una regla fonamental apresa del seu pare: no modificar mai el curs de la història. No importa, Superman gira al voltant de la terra fins a invertir la seva [[Rotació de la Terra|rotació]]. Això té per efecte fer retrocedir el temps i permetre a Superman salvar Lois.
Linha 108 ⟶ 111:
{{Portal|Cinema}}
* {{Imdb títol|id=0078346}}
* {{filmaffinity|id=170179}}
[[Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1978]]
[[Categoria: Pel·lícules del Regne Unit del 1978]]
| |||